Dies de pluja

Avui és dijous. Fa un parell de dies que vam tornar del viatge, una ruta per Budapest i Cracòvia. I també vam visitar Auschwitz. No us agobiaré amb tot el rotllo del viatge, que després ningú s'ho llegirà. Simplement 4 pinzellades: Budapest em va decepcionar, tot i que és bonic, tampoc n'hi ha per tirar cohets com es rumorejava. Cracòvia fantàstica. Ciutat bonica, i molta vida tan diürna com nocturna, fet que et fa sentir alegre tot el dia! Auschwitz no és tan impactant com sembla, però al costat hi ha un altre camp de concentració que es diu Birkenau, i aquest sí que et posa els pèls de punta del tot.

En els dos trens que vam agafar van passar coses: des de que el tren es separava i uns quants se'n van anar a Praga en comptes de Cracòvia, passant per revisors que ens pensàvem que ens estafàven vilment, fins a un tren que no tenia places i vaig acabar dormint al terra del vagó restaurant fins que a les 3 de la matinada, perduts a Poznan, vam poder agafar un altre tren finalment cap a Berlin!

No va estar gens malament, la veritat, a cada pas que feiem, una nova anècdota. En realitat va ser algo molt maco, una gran experiència.

I ara a Berlin plou. Fa molts dies que plou i no para. I a més, avui tinc un mal dia. He dormit poc, no tinc ganes de veure ningú i no tinc ganes que demà sigui divendres. Sembla de bojos el que acabo de dir, però si demà és divendres vol dir que s'haurà de sortir, i no tinc ganes de sortir!
Amb la sort que tinc, quan em llevi no només serà divendres, sino que haurà passat tot el dia i ja serà l'hora d'anar a la festa!
Resem perquè surti el sol...

Falta d'enginyers a Catalunya...quina sorpresa (...)

Estic a la biblio, mirant les noticies de TV3 per internet, i mira tu quina sorpresa que surt l'ETSEIB!! Oh que bonic, la sala d'estudis, les aules d'ordinadors...quins records!!!
Bé, després d'emocionar-me, he escoltat el que estaven dient, i resulta que a Catalunya (i a Espanya) falten enginyers!! Resulta que la demanda de Telecos ha baixat un 25% i la de les enginyeries agrícoles un 50%. Industrials també han disminuït molt últimament.
Tenint en compte que els enginyers són els professionals amb més demanda per part de les empreses, és a dir, un dels únics sectors amb feina assegurada, els hi sembla molt extrany que no hi hagi gent que estudia enginyeries.

I els motius quins són? A TV3 no se'ls acut res millor que parlar de lo difícil que és una enginyeria. Resulta que els nous catalanets són uns cagats i no tenen els pebrotets de passar-se 7 o 8 anys de la seva vida estudiant camps magnètics, les lleis de la termodinàmica o columnes de destil·lació.

I després estem els que acabem ara la carrera. Ens diuen que a la gran Espanya tindrem feina assegurada per tota la vida. A la gran Espanya ens busquen, som desitjats, som l'esperança d'un futur que sense nosaltres no podrà donar llum ni aigua corrent a les seves generacions.
I la meva pregunta seria: si som tan importants, es pot saber per quin motiu un enginyer a Espanya equival a la paraula "mileurista"? Si tant ens necessiten, per què no ens cuiden una mica més?

Estem farts de veure com els nostres veïns europeus guanyen el doble que nosaltres. Estem farts de veure com moltíssima gent que se'n va fora d'Espanya a fer un erasmus o qualsevol altre tipus de programa, no torna a Espanya sino que es queden a països on guanyar-se la vida no és sinònim de dificultat.

El que no arribo a entendre és perquè ningú en vol parlar d'això. Per què surt el tema a les notícies i no tenen cap més argument que el tòpic "les enginyeries són difícils"? Espero no ser la única capaç de veure que ser enginyer avui en dia a Catalunya no surt gens rentable.