Contradiccions

És dimecres, són les 22.46 de la nit exactament. Avui és dia de Mittwoch Club, això vol dir que "toca" anar a un antro tenebrós perdut a l'altra punta de Berlin, que només obra els dimecres. Potser ja n'he parlat algun cop. És una mena de forat a terra, amb música cutre, contrasenya per entrar i cervesa barata. Com és lògic, "el lloc el fa la gent", i quan hi anem tots, doncs pot arribar a estar molt bé.

Avui és un d'aquests dies. Avui tothom va al Mittwoch.

Jo estic cansada. Ultimament sembla que algú hagi instal·lat un feix d'algun tipus de radiació electromagnètica a la porta de la biblioteca, que quan la travesso, m'envia la capacitat de concentració a Pekin. I el projecte esta alla...demanant clemència.

No tinc ganes de sortir, demà he de fer mil coses, i no puc perdre temps. Estic cansada i tinc son. Tinc ganes de veure un capítol sense massa contingut d'alguna sèrie estúpida, d'aquelles que et paralitzen el cervell durant 1 hora, i te'l preparen per anar a dormir.

Però avui és dia de Mittwoch. La crème de la crème es dona cita alla. Demà, quan em trobi algú, me'n donaré compte que he comès un error catastròfic en no sortir avui. Una desgràcia, una calamitat. Demà me n'adonaré que avui m'he perdut la millor festa de tot Berlin, una cita social, irrepetible i crucial per la futura supervivència de qualsevol erasmus.

La vida d'erasmus és molt dura, i si no que m'ho diguin a mi. El meu cap ara mateix es troba immers en una contradicció, una situació sense sortida. Per què no surto si sé que la festa del Mittwoch serà cutrement fascinant? Per què he de sortir si, la neurona que encara em queda, em diu que el millor és no fer-ho?

El meu dilema i jo ens posarem el pijama i, després de veure el capítol més pastelón d'Anatomia de Grey, i ofegar les penes amb un bimbo amb nutella...a fer nones i demà serà un altre dia.

The other Boleyn girl

Més Berlinale! Ahir vam anar a veure The other Boleyn girl (Die schwester der Königin en alemany i Las hermanas Bolena en espanyol). La pel·lícula va estar prou bé, tot s'ha de dir, clar que superar Elegy no era massa complicat tampoc... Es tracta de la història real del rei Enric VIII d'Anglaterra i la seva relació amb les germanes Anne i Mary Boleyn. És una història de palau, una mica típica en el fons, on les passions i les traïcions porten el fil de la pel·lícula. Però en realitat em va agradar molt.
És curiós que tot i ser una pel·lícula que es trobava fora de concurs, és a dir, no optava a cap ossito, li van donar una importància bastant exagerada només pel fet que les germanes Boleyn eren Scarlett Johansson i Natalie Portman. I com que nosaltres no ens en perdem una, el dia de la première estavem a primera fila per veure-les! jejeje

Aqui tenim a la senyoreta Scarlett Johansson, amb un vestit de color magenta lleugerament escotat i cenyit a la cintura per marcar tipito. El millor? Els talons!!! Que dónen fe a allò de al pot petit hi ha la bona confitura. Frase amb la que no puc estar més d'acord :P Què més? Ah si, pestanyes postisses i el cabell crepat...hortera!




A Mrs Natalie Portman no se la va veure tant, però tampoc és que fos la reina de l'elegància. Anava amb un monyo com els de les iaies, i un vestit que semblava que li haguessin tirat unes cortines per sobre...i no ens va anar a saludar!


A pesar de tot, s'ha de dir que les dues són molt guapes...i baixetes! Si! yuhuuuu!!

Ah i no ens oblidem dels que vam estar alla aguantant el fred fins que van arribar el parell de tòtiles...una ovació per tots nosaltres! I en concret pels nostres peus!

Entre setmana...

És dijous a la tarda. Són les 19:15, és una hora crítica.
La biblioteca tanca a les 20:00, però a les 19:30 ja t'estan fent fora pels altaveus. Només queda un quart d'hora: massa poc si estas concentrat, i una eternitat si no tens ganes de fer res més! Vaja, que no marxaré, perquè pel que queda, em quedo fins que tanquin...però la concentració està al nivell de les vies del metro, ara mateix.

Vale, si, m'heu pillat...estic escrivint per fer temps. A les 20:00 suposo que em trobaré el Nacho, el Pere i el David que estan per aqui estudiant com bojos, i després de preguntar quan tenen el següent examen, cadascú a casa seva i fins dema.

Avui també és un dia crític perquè toca pagar Semesterticket, i això equival a 200€ menys! I després a l'Ullrich, el súper, que en aquests moments no tinc res per menjar.
No se m'oblidi comprar farina i sucre que demà és l'aniversari de la Tanja i li farem un pastís.

Bé, ja he agonitzat prou...au, me'n vaig.

Berlinale: première de Elegy

Bé, post rapidet per explicar una mica la primera pel·lícula de la Berlinale! Yuhu yuhu la Berlinale ja és aquí!!! Una altra de les coses que ofereix aquesta ciutat, que cada dia em deixa més sorpresa.
Les pel·lícules del festival es divideixen en categories, i les de la categoria Wettbewerb (competició), que en principi són les més interessants, les passen 4 vegades: una Première i 3 Wiederholungen (repeticions). Diríem que per molt que et pugui agradar una peli, on mors del gust és a la première! El Berlinale Palast, a part de ser un teatre impressionant, es converteix en un caldo d'actors, periodistes, i frikis com nosaltres!! És impressionant caminar per l'alfombra vermella, tenir els periodistes amb càmeres d'objectius enormes al voltant esperant una presa, i veure com darrere teu entra una rossa enfundada en un vestit impressionant de vés a saber quin dissenyador, i comença una pluja de flaixos que sembla que t'hagi de deixar estabornit!


Parlem d'Elegy. És una pel·lícula dirigida per Isabel Coixet i protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley. No sé pas el perquè, però ha tingut un èxit increïble, les entrades per les 4 funcions es van esgotar en només 2 hores.
Però encara quedava una petita esperança. La Tageskasse (algo aixi com la caixa del dia) ven entrades cada dia per les premières que es projecten aquella mateixa tarda. Però aquestes entrades són entrades reservades que s'anul·len a últim moment, per tant mai se sap quantes n'hi haurà. Total, que dius, tens alguna cosa a fer un diumenge? No oi? Doncs aprofitant el solet berlinès (algo ben difícil de veure), ens vam passar de les 10:30 fins les 19:00 fent cua per aconseguir entrades (érem els primers, tot s'ha de dir)!!!!




I el miracle va arribar, i quan ens van donar les entrades no ens ho podíem ni creure! La gent que havia estat darrere nostre fent cua ens felicitava, semblava que ens havia tocat la loteria! Només faltaven ampolles de cava!

Clar que no tot eren celebracions...en el transcurs de l'espera, el taquillero ens va dir que només podríem comprar una entrada per cap. I el Sigfrid no va poder venir. Una llàstima enorme, ja que m'hagués encantat que hi fos, i poder disfrutar amb ell l'alegria de la nit.



Un cop dins el teatre, va començar la pel·lícula, en anglès i subtitulada en alemany. Després de tot...deixava una mica que desitjar. Penélope Cruz la primera meitat no és gaire creïble. I la segona meitat sembla que només et vulgui fer plorar, una mica gratuïtament.

Al final de la pel·lícula, va sortir la Isabel Coixet a saludar i, fidel al seu estil excèntric, va dir 4 paraules de les que només 2 tenien sentit!
Acte seguit va presentar els actors, que van sortir a saludar (amb la ma, perquè no van obrir la boca!), i 5 minuts més tard tot s'havia acabat.

Després de tot un dia fent cua, la veritat és que va valer molt la pena. La sensació d'estar alla, és genial. Ni que no t'agradi el cine ni els actors, l'aire que es respira és emocionant!
Ah i els que es pensin que m'he deixat la beca d'ERASMUS en la première d'Elegy, van ben equivocats...entrada normal: 11€. Preu d'estudiant: 5,5€!!! És a dir, una première mundial, amb els actors, al Berlinale Palast, en un teatre impressionant que hi caben 1600 persones...és més barat que un dia de cine cutre a Barcelona!!

Bé, dema tornarem a fer cua, aquesta vegada menys estona, per la première de The other Boleyn girl, amb Scarlett Johansson i Natalie Portman... pot ser increïble!!

Das leben in Siegmunds Hof

Tots sabem que a les residències d'estudiants les coses funcionen una mica segons l'aire que bufa...i si algú per un moment havia pensat que a la gran Alemanya tot era diferent, anava completament equivocat!!
Resum general: 650 estudiants de tot el mon repartits en 13 cases sense internet. Per sort o per desgràcia, m'ha tocat la casa número 1. Aquesta és la més gran de totes, amb 7 pisos i 22 habitacions en cada pis, 2 mini-cuines i 3 dutxes per tothom. El Bierkeller està just a sóta, i tenint en compte que obra cada dia de la setmana, si et toca viure al pis número 1, més val que et suïcidis abans d'intentar dormir. Jo per sort, estic al 3, i ben tranquil·la.

Des de setembre, les anècdotes són variades, entre elles, els atracaments a la nevera per part d'algun individu que, després d'una carta amenaçadora, sembla que s'ha donat per vençut.

Aquí cada dia hi ha alguna experiència nova; un bon dia arribem i ens trobem una carta que diu que si no netegem la nevera abans d'una setmana, ens envien una empresa de neteja i l'haurem de pagar nosaltres! Total, hi ha bombetes foses des de fa mesos, i les de la neteja es limiten a ensenyar-li la fregona al terra...però com és evident, el més important de tot és tenir la nevera com una patena!

Bé, doncs després de netejar la nevera, només hem tingut un parell de petits incidents: un dia se'n va anar l'aigua, i la setmana passada a les 9 del vespre ens van deixar sense llum. I les cuines són elèctriques, aixi que tots a sopar fora! De fet, tot el carrer estava il·luminat, excepte la residència!! Curiós, si més no...

Bé, doncs no contents amb això, ara ens han penjat una carta fantàstica a cada pis dient que vindràn a encerar el terra. Jo em pregunto, primer l'hauran de netejar, no?? Però el millor del tema és que mentre enceren el terra i mentre s'asseca, no es pot trepitjar!! I si tinc ganes d'anar al lavabo, què he de fer? Aprendre a volar? O compar-me un orinal?
Suposo que amb el propòsit d'evitar que cremessin la Verwaltung (la oficina on porten l'administracio de la resi), van dir que tot ho farien per la nit i aixi no hi hauria problema...però vet aquí, que aquest matí a les 8 han fet fora a tothom del pis 7, per començar a encerar!
Doncs res...suposo que demà arribaran al pis 3, i em faran einfach fora de casa...Sort que sempre em quedarà la biblioteca, que ens "facilita" tant les coses!

I no obstant, què faria jo sense la Tania i la Sveta, que cada dia que arribo tenen un tè a la ma, un somriure a la cara i alguna cosa a explicar! I sense el Victor (madrileny) amb qui veuria cada setmana un capítol d'Aída! Què faria sense els sopars amb la Lara, el Jordi, el Pedro, el Lluc i l'Alba? Aniria jo a la biblioteca cada dia si no la tingués a 10 minuts a peu? Què faria sense la tranquil·litat que quan surto de festa, sempre tornaré acompanyada, perquè anem tots al mateix lloc!
Són tantes coses que fan fàstig...i sembla mentida, el carinyo que se li pot agafar a aquest antro, gràcies tan sols a un parell de coses i unes quantes persones.

Bé, aquest post ha començat sent una queixa, però al final de tot, només us puc donar les gràcies a tots els que feu que aquesta queixa s'esvaeixi cada dia una mica més!