Dies de pluja

Avui és dijous. Fa un parell de dies que vam tornar del viatge, una ruta per Budapest i Cracòvia. I també vam visitar Auschwitz. No us agobiaré amb tot el rotllo del viatge, que després ningú s'ho llegirà. Simplement 4 pinzellades: Budapest em va decepcionar, tot i que és bonic, tampoc n'hi ha per tirar cohets com es rumorejava. Cracòvia fantàstica. Ciutat bonica, i molta vida tan diürna com nocturna, fet que et fa sentir alegre tot el dia! Auschwitz no és tan impactant com sembla, però al costat hi ha un altre camp de concentració que es diu Birkenau, i aquest sí que et posa els pèls de punta del tot.

En els dos trens que vam agafar van passar coses: des de que el tren es separava i uns quants se'n van anar a Praga en comptes de Cracòvia, passant per revisors que ens pensàvem que ens estafàven vilment, fins a un tren que no tenia places i vaig acabar dormint al terra del vagó restaurant fins que a les 3 de la matinada, perduts a Poznan, vam poder agafar un altre tren finalment cap a Berlin!

No va estar gens malament, la veritat, a cada pas que feiem, una nova anècdota. En realitat va ser algo molt maco, una gran experiència.

I ara a Berlin plou. Fa molts dies que plou i no para. I a més, avui tinc un mal dia. He dormit poc, no tinc ganes de veure ningú i no tinc ganes que demà sigui divendres. Sembla de bojos el que acabo de dir, però si demà és divendres vol dir que s'haurà de sortir, i no tinc ganes de sortir!
Amb la sort que tinc, quan em llevi no només serà divendres, sino que haurà passat tot el dia i ja serà l'hora d'anar a la festa!
Resem perquè surti el sol...

Falta d'enginyers a Catalunya...quina sorpresa (...)

Estic a la biblio, mirant les noticies de TV3 per internet, i mira tu quina sorpresa que surt l'ETSEIB!! Oh que bonic, la sala d'estudis, les aules d'ordinadors...quins records!!!
Bé, després d'emocionar-me, he escoltat el que estaven dient, i resulta que a Catalunya (i a Espanya) falten enginyers!! Resulta que la demanda de Telecos ha baixat un 25% i la de les enginyeries agrícoles un 50%. Industrials també han disminuït molt últimament.
Tenint en compte que els enginyers són els professionals amb més demanda per part de les empreses, és a dir, un dels únics sectors amb feina assegurada, els hi sembla molt extrany que no hi hagi gent que estudia enginyeries.

I els motius quins són? A TV3 no se'ls acut res millor que parlar de lo difícil que és una enginyeria. Resulta que els nous catalanets són uns cagats i no tenen els pebrotets de passar-se 7 o 8 anys de la seva vida estudiant camps magnètics, les lleis de la termodinàmica o columnes de destil·lació.

I després estem els que acabem ara la carrera. Ens diuen que a la gran Espanya tindrem feina assegurada per tota la vida. A la gran Espanya ens busquen, som desitjats, som l'esperança d'un futur que sense nosaltres no podrà donar llum ni aigua corrent a les seves generacions.
I la meva pregunta seria: si som tan importants, es pot saber per quin motiu un enginyer a Espanya equival a la paraula "mileurista"? Si tant ens necessiten, per què no ens cuiden una mica més?

Estem farts de veure com els nostres veïns europeus guanyen el doble que nosaltres. Estem farts de veure com moltíssima gent que se'n va fora d'Espanya a fer un erasmus o qualsevol altre tipus de programa, no torna a Espanya sino que es queden a països on guanyar-se la vida no és sinònim de dificultat.

El que no arribo a entendre és perquè ningú en vol parlar d'això. Per què surt el tema a les notícies i no tenen cap més argument que el tòpic "les enginyeries són difícils"? Espero no ser la única capaç de veure que ser enginyer avui en dia a Catalunya no surt gens rentable.

Quasi ploro!

Després d'uns dies a casa i la tornada a Berlin, realment em dóna la sensació de tenir 2 vides.
A la vida número 1 hi ha la família, la Lidia i la Montse, la Cris, Núria, Gemma... hi ha l'Ou com Balla (amb lo bo i lo "dolent", eh Montse...jejeje), hi ha la pijeria igualadina, la Petita, el sofà lila, alguna que altra calçotada... i sol, molt sol!!
A la vida número 2 hi ha el Sigfrid, la gent d'erasmus, l'idioma xungo, les veïnes russes, la Mensa, neu, un futur i esperat viatge a Budapest...i un projecte per fer!!!

De fet, aquí és on volia arribar. Resulta que pel meu projecte he de contactar amb dos hospitals que tinguin programes d'internacionalització i ells només m'han de contestar una mini-enquesta amb 5 minutets de temps.

Una pensa que en el seu país les coses sempre són més fàcils, no? L'idioma és el mateix, mateixa cultura, està a prop, és gent com tu...degut a la meva desmesurada ingenuïtat vaig decidir que un dels hospitals seria la clínica Dexeus de Barcelona.
I l'altre, doncs el que em va semblar més interessant, que va ser el St Jude Children's Research Hospital, de Memphis. No tenia cap mena d'esperança en que aquest últim em contestés.

I ve-t'ho aquí el que són les coses...als senyors de la Dexeus sembla que els hagin abduït i en canvi els del St Jude m'han enviat, en 1 sol dia, tanta informació que gairebé ploro quan ho he vist!! Quina emoció i quina alegria! Tant que despotriquem dels americans, i m'acaben de salvar una part del projecte!! Thank you St Jude!!

Au, a seguir currant!

Fi de la segona etapa

Dema me'n torno a Igualada city per una setmana com a mínim. Ja portem dos mesos aquí després de Nadal, i això vol dir que més de la meitat de l'erasmus està superada. S'haurà d'aprofitar bé el que queda, perquè el temps passa volant!!

Ultimament a Berlin ha nevat, però poquet. Hi ha hagut baixes (Lara, Jordi i Pedro se n'han anat). I sembla que algú s'hagi entestat en donar-nos proves de que "la gran Alemania" ja no és el que era: l'U-Bahn i els busos es van posar a fer vaga a principis de setmana. Però aquí les vagues no són com les de Barcelona, no... algú a dit serveis mínims? Això què és?!?! Aquesta frase en alemany no existeix.
I per si no fos poc tocar els pebrots a una ciutat sencera, van i es posen a fer vaga en tot el país!

Però espera que els berlinesos se les saben totes, i encara quedava l'S-Bahn!! Com que l'S-Bahn pertany a una companyia diferent que l'U-Bahn i els busos, doncs no havien decidit fer vaga fins que han divisat un xollàs: deixant una ciutat com Berlin sense cap mena de transport públic, potser és la manera d'aconseguir un augment de sou. Doncs au, a partir del dilluns a Berlin no hi haurà ni S-Bahn!!

Vagues a part...avui a Espanya és dia d'eleccions. Jo ja he votat, ho vaig fer aquesta setmana. Vaig haver d'anar a l'ambaixada a registrar-me, dos vegades a correus i pel mòdic preu de 3€...he pogut realitzar el meu dret com a ciutadana espanyola. Que dius, se n'han de tenir ganes, perquè fàcil fàcil no ens ho posen.
Ara ja veurem què passa.

Bé, ja que aquest està sent un post multitemàtic, no m'acomiadaré sense parlar d'una carta que rebut aquesta setmana i que m'ha fet molta il·lusió: la invitació de casament del Sergi i la Dulce! Moltes felicitats als dos!
Així que, tot i que ja ho sabiem, ara queda confirmat: he de començar a buscar un vestit!! :P

Contradiccions

És dimecres, són les 22.46 de la nit exactament. Avui és dia de Mittwoch Club, això vol dir que "toca" anar a un antro tenebrós perdut a l'altra punta de Berlin, que només obra els dimecres. Potser ja n'he parlat algun cop. És una mena de forat a terra, amb música cutre, contrasenya per entrar i cervesa barata. Com és lògic, "el lloc el fa la gent", i quan hi anem tots, doncs pot arribar a estar molt bé.

Avui és un d'aquests dies. Avui tothom va al Mittwoch.

Jo estic cansada. Ultimament sembla que algú hagi instal·lat un feix d'algun tipus de radiació electromagnètica a la porta de la biblioteca, que quan la travesso, m'envia la capacitat de concentració a Pekin. I el projecte esta alla...demanant clemència.

No tinc ganes de sortir, demà he de fer mil coses, i no puc perdre temps. Estic cansada i tinc son. Tinc ganes de veure un capítol sense massa contingut d'alguna sèrie estúpida, d'aquelles que et paralitzen el cervell durant 1 hora, i te'l preparen per anar a dormir.

Però avui és dia de Mittwoch. La crème de la crème es dona cita alla. Demà, quan em trobi algú, me'n donaré compte que he comès un error catastròfic en no sortir avui. Una desgràcia, una calamitat. Demà me n'adonaré que avui m'he perdut la millor festa de tot Berlin, una cita social, irrepetible i crucial per la futura supervivència de qualsevol erasmus.

La vida d'erasmus és molt dura, i si no que m'ho diguin a mi. El meu cap ara mateix es troba immers en una contradicció, una situació sense sortida. Per què no surto si sé que la festa del Mittwoch serà cutrement fascinant? Per què he de sortir si, la neurona que encara em queda, em diu que el millor és no fer-ho?

El meu dilema i jo ens posarem el pijama i, després de veure el capítol més pastelón d'Anatomia de Grey, i ofegar les penes amb un bimbo amb nutella...a fer nones i demà serà un altre dia.

The other Boleyn girl

Més Berlinale! Ahir vam anar a veure The other Boleyn girl (Die schwester der Königin en alemany i Las hermanas Bolena en espanyol). La pel·lícula va estar prou bé, tot s'ha de dir, clar que superar Elegy no era massa complicat tampoc... Es tracta de la història real del rei Enric VIII d'Anglaterra i la seva relació amb les germanes Anne i Mary Boleyn. És una història de palau, una mica típica en el fons, on les passions i les traïcions porten el fil de la pel·lícula. Però en realitat em va agradar molt.
És curiós que tot i ser una pel·lícula que es trobava fora de concurs, és a dir, no optava a cap ossito, li van donar una importància bastant exagerada només pel fet que les germanes Boleyn eren Scarlett Johansson i Natalie Portman. I com que nosaltres no ens en perdem una, el dia de la première estavem a primera fila per veure-les! jejeje

Aqui tenim a la senyoreta Scarlett Johansson, amb un vestit de color magenta lleugerament escotat i cenyit a la cintura per marcar tipito. El millor? Els talons!!! Que dónen fe a allò de al pot petit hi ha la bona confitura. Frase amb la que no puc estar més d'acord :P Què més? Ah si, pestanyes postisses i el cabell crepat...hortera!




A Mrs Natalie Portman no se la va veure tant, però tampoc és que fos la reina de l'elegància. Anava amb un monyo com els de les iaies, i un vestit que semblava que li haguessin tirat unes cortines per sobre...i no ens va anar a saludar!


A pesar de tot, s'ha de dir que les dues són molt guapes...i baixetes! Si! yuhuuuu!!

Ah i no ens oblidem dels que vam estar alla aguantant el fred fins que van arribar el parell de tòtiles...una ovació per tots nosaltres! I en concret pels nostres peus!

Entre setmana...

És dijous a la tarda. Són les 19:15, és una hora crítica.
La biblioteca tanca a les 20:00, però a les 19:30 ja t'estan fent fora pels altaveus. Només queda un quart d'hora: massa poc si estas concentrat, i una eternitat si no tens ganes de fer res més! Vaja, que no marxaré, perquè pel que queda, em quedo fins que tanquin...però la concentració està al nivell de les vies del metro, ara mateix.

Vale, si, m'heu pillat...estic escrivint per fer temps. A les 20:00 suposo que em trobaré el Nacho, el Pere i el David que estan per aqui estudiant com bojos, i després de preguntar quan tenen el següent examen, cadascú a casa seva i fins dema.

Avui també és un dia crític perquè toca pagar Semesterticket, i això equival a 200€ menys! I després a l'Ullrich, el súper, que en aquests moments no tinc res per menjar.
No se m'oblidi comprar farina i sucre que demà és l'aniversari de la Tanja i li farem un pastís.

Bé, ja he agonitzat prou...au, me'n vaig.

Berlinale: première de Elegy

Bé, post rapidet per explicar una mica la primera pel·lícula de la Berlinale! Yuhu yuhu la Berlinale ja és aquí!!! Una altra de les coses que ofereix aquesta ciutat, que cada dia em deixa més sorpresa.
Les pel·lícules del festival es divideixen en categories, i les de la categoria Wettbewerb (competició), que en principi són les més interessants, les passen 4 vegades: una Première i 3 Wiederholungen (repeticions). Diríem que per molt que et pugui agradar una peli, on mors del gust és a la première! El Berlinale Palast, a part de ser un teatre impressionant, es converteix en un caldo d'actors, periodistes, i frikis com nosaltres!! És impressionant caminar per l'alfombra vermella, tenir els periodistes amb càmeres d'objectius enormes al voltant esperant una presa, i veure com darrere teu entra una rossa enfundada en un vestit impressionant de vés a saber quin dissenyador, i comença una pluja de flaixos que sembla que t'hagi de deixar estabornit!


Parlem d'Elegy. És una pel·lícula dirigida per Isabel Coixet i protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley. No sé pas el perquè, però ha tingut un èxit increïble, les entrades per les 4 funcions es van esgotar en només 2 hores.
Però encara quedava una petita esperança. La Tageskasse (algo aixi com la caixa del dia) ven entrades cada dia per les premières que es projecten aquella mateixa tarda. Però aquestes entrades són entrades reservades que s'anul·len a últim moment, per tant mai se sap quantes n'hi haurà. Total, que dius, tens alguna cosa a fer un diumenge? No oi? Doncs aprofitant el solet berlinès (algo ben difícil de veure), ens vam passar de les 10:30 fins les 19:00 fent cua per aconseguir entrades (érem els primers, tot s'ha de dir)!!!!




I el miracle va arribar, i quan ens van donar les entrades no ens ho podíem ni creure! La gent que havia estat darrere nostre fent cua ens felicitava, semblava que ens havia tocat la loteria! Només faltaven ampolles de cava!

Clar que no tot eren celebracions...en el transcurs de l'espera, el taquillero ens va dir que només podríem comprar una entrada per cap. I el Sigfrid no va poder venir. Una llàstima enorme, ja que m'hagués encantat que hi fos, i poder disfrutar amb ell l'alegria de la nit.



Un cop dins el teatre, va començar la pel·lícula, en anglès i subtitulada en alemany. Després de tot...deixava una mica que desitjar. Penélope Cruz la primera meitat no és gaire creïble. I la segona meitat sembla que només et vulgui fer plorar, una mica gratuïtament.

Al final de la pel·lícula, va sortir la Isabel Coixet a saludar i, fidel al seu estil excèntric, va dir 4 paraules de les que només 2 tenien sentit!
Acte seguit va presentar els actors, que van sortir a saludar (amb la ma, perquè no van obrir la boca!), i 5 minuts més tard tot s'havia acabat.

Després de tot un dia fent cua, la veritat és que va valer molt la pena. La sensació d'estar alla, és genial. Ni que no t'agradi el cine ni els actors, l'aire que es respira és emocionant!
Ah i els que es pensin que m'he deixat la beca d'ERASMUS en la première d'Elegy, van ben equivocats...entrada normal: 11€. Preu d'estudiant: 5,5€!!! És a dir, una première mundial, amb els actors, al Berlinale Palast, en un teatre impressionant que hi caben 1600 persones...és més barat que un dia de cine cutre a Barcelona!!

Bé, dema tornarem a fer cua, aquesta vegada menys estona, per la première de The other Boleyn girl, amb Scarlett Johansson i Natalie Portman... pot ser increïble!!

Das leben in Siegmunds Hof

Tots sabem que a les residències d'estudiants les coses funcionen una mica segons l'aire que bufa...i si algú per un moment havia pensat que a la gran Alemanya tot era diferent, anava completament equivocat!!
Resum general: 650 estudiants de tot el mon repartits en 13 cases sense internet. Per sort o per desgràcia, m'ha tocat la casa número 1. Aquesta és la més gran de totes, amb 7 pisos i 22 habitacions en cada pis, 2 mini-cuines i 3 dutxes per tothom. El Bierkeller està just a sóta, i tenint en compte que obra cada dia de la setmana, si et toca viure al pis número 1, més val que et suïcidis abans d'intentar dormir. Jo per sort, estic al 3, i ben tranquil·la.

Des de setembre, les anècdotes són variades, entre elles, els atracaments a la nevera per part d'algun individu que, després d'una carta amenaçadora, sembla que s'ha donat per vençut.

Aquí cada dia hi ha alguna experiència nova; un bon dia arribem i ens trobem una carta que diu que si no netegem la nevera abans d'una setmana, ens envien una empresa de neteja i l'haurem de pagar nosaltres! Total, hi ha bombetes foses des de fa mesos, i les de la neteja es limiten a ensenyar-li la fregona al terra...però com és evident, el més important de tot és tenir la nevera com una patena!

Bé, doncs després de netejar la nevera, només hem tingut un parell de petits incidents: un dia se'n va anar l'aigua, i la setmana passada a les 9 del vespre ens van deixar sense llum. I les cuines són elèctriques, aixi que tots a sopar fora! De fet, tot el carrer estava il·luminat, excepte la residència!! Curiós, si més no...

Bé, doncs no contents amb això, ara ens han penjat una carta fantàstica a cada pis dient que vindràn a encerar el terra. Jo em pregunto, primer l'hauran de netejar, no?? Però el millor del tema és que mentre enceren el terra i mentre s'asseca, no es pot trepitjar!! I si tinc ganes d'anar al lavabo, què he de fer? Aprendre a volar? O compar-me un orinal?
Suposo que amb el propòsit d'evitar que cremessin la Verwaltung (la oficina on porten l'administracio de la resi), van dir que tot ho farien per la nit i aixi no hi hauria problema...però vet aquí, que aquest matí a les 8 han fet fora a tothom del pis 7, per començar a encerar!
Doncs res...suposo que demà arribaran al pis 3, i em faran einfach fora de casa...Sort que sempre em quedarà la biblioteca, que ens "facilita" tant les coses!

I no obstant, què faria jo sense la Tania i la Sveta, que cada dia que arribo tenen un tè a la ma, un somriure a la cara i alguna cosa a explicar! I sense el Victor (madrileny) amb qui veuria cada setmana un capítol d'Aída! Què faria sense els sopars amb la Lara, el Jordi, el Pedro, el Lluc i l'Alba? Aniria jo a la biblioteca cada dia si no la tingués a 10 minuts a peu? Què faria sense la tranquil·litat que quan surto de festa, sempre tornaré acompanyada, perquè anem tots al mateix lloc!
Són tantes coses que fan fàstig...i sembla mentida, el carinyo que se li pot agafar a aquest antro, gràcies tan sols a un parell de coses i unes quantes persones.

Bé, aquest post ha començat sent una queixa, però al final de tot, només us puc donar les gràcies a tots els que feu que aquesta queixa s'esvaeixi cada dia una mica més!

S-Bahn, Havanna i festa al WG de la Maria

Bueno, només posar un parell de fotos d'un dia que vam anar a l'Havanna, una discoteca que està molt bé. I alguna suelta que tinc de la WG-party a casa de la Maria. WG vol dir Wohngemeinschaft, i és com li diuen aquí als pisos compartits. Ja sabeu que aquesta gent tenen paraules per a tot!! Total, que la Maria i els seus companys de pis alemanys van muntar una festa, increïble! A cada habitació hi van posar una música diferent, i com que el pis és enorme, potser hi havia 100 persones però s'estava de conya!
Van treure els llits i els mobles i fins i tot van improvitzat tarimes per ballar!
Realment molt bona!

Aquestes són de l'S-Bahn, que seria com el metro (U-Bahn) però no està soterrat.


David, Jordi, Pedro i Borja.


Sigfrid, Toni, Lluc i Caterina.


A aquests dos ja els coneixeu!!

I les que venen ara ja són de la discoteca. Una mica borrosetes...suposo que per la foscor!


Borja dándolo todo.


Pedro, Lluc i Caterina.


Luca, posando para la cámara.


Jordi, jo, Carmen i David por ahi abajo.

I ara venen les de la WG-party:


Lluc, Edgar (tot un personatge), jo, Borja, Alba (un sol!!) i Jarle (noruec).


L'amfitriona!!! (Maria)


Ramona (de Rumania...curiositat: parla perfectament espanyol gràcies a les telenoveles sudamericanes!! Algú no s'ho creu? Que vingui i la conegui), Maria, David i Luca (a baix).


Albitxu!!

Bueno res més per avui... de tant en tant és divertit agafar el blog i convertir-lo en fotolog!
S'accepten comentaris sobre les fotos!

Quadrats perfectes

Aquests dies estic comprovant la fama de "cap-quadrats" que tenen els alemanys...
Farem una petita llista comparativa entre a) Espanya (UPC) i b) Alemanya (TUBerlin):

1. Problema: vols agafar un llibre de la biblioteca.
a) Vas amb el carnet d'estudiant i et donen lliurement el llibre durant 2 setmanes. Ràpid, simple i efectiu!!
b) Demanes el llibre al punt d'informació de la planta 1. La secretàia et diu que t'has de fer el carnet de la biblio i per això necessites el DNI, el carnet d'estudiant i algo més que no entens. Per fer-te el carnet has d'anar a la planta 0, abans de les 18. Ai, que resulta que són les 18:15!! Doncs et demanen els llibres per la "sala de lectura". Els demanes a la planta 1, però els reculls a la planta 0. La senyora de la planta 0 et pregunta en quina planta els vols llegir!! I dius, com que ja sóc amiga de la senyora de la planta 1, doncs alla mateix. Però ep! No et pots emportar tu els llibres a la planta 1 sino que els porten ells i tu els has de recollir al punt d'info. Bueno, una estona més tard... ja tens els llibres!!
Però ara t'enteres que no necessites cap carnet raro per emportar-te'ls a casa, sino que amb el d'estudiant ja serveix (pq com que té codi de barres, foto, codi d'usuari i password, està vinculat amb tots els organismes públics alemanys!!!). Et vols emportar un llibre. Una estona i un parell de gincames més tard, aconsegueixes emportar-te el llibre a casa!!

2. Problema: tens un portàtil i vols utilitzar la xarxa wifi de la universitat.
a) Encens l'ordinador, et surt directament la pagina web on et demana el password, i com que no te'n recordes o no funciona, n'utilitzes un que és com "universal". Ja tens internet!
b) Vas a la biblio, amb el portàtil, una carta que vas rebre fa 2 mesos i el cable de connexió a internet. Et llegeixes a carta en alemany, et diu que et entris a una pàgina web per registrar-te. Però com que no estàs registrat, no et pots connectar. T'enteres que per connectar-te, sense estar registrat has d'anar a una taula determinada. Et connectes. La pàgina web et diu que et baixis un programa, però que si tens no sé quines ip, te n'has de baixar un altre, i si no tens no sé què més, un altre. Intentes fer tot el possibe però et dóna error. Se't penja l'ordinador. Desesperes. Fas un post cagan-te en els alemanys.(Ara parlarem em futur...). Quan ho hagis aconseguit et demanarà un password que només et servirà per una vegada i després l'haruàs de canviar. Però tens una llista de 50 passwords, quin tries? Suposes que el 1r. Després hauràs de configurar el programa segons ells et diuen. I escollir un password que tingui minúscules, majúscules i números!!
Uns dies més tard, esperes que ja t'hagi arribat la connexió de Deutsche Telekom a casa, per la que pagues 35€/mes, i que li dónin pel sac a la xarxa de la uni.

El resultat final de tot plegat: són les 12:30 del divendres, tens el projecte endarrerit i els deures d'alemany sense fer; 2 dies perduts, les cames lleugerament musculades de pujar i baixar escales a la biblio, un llibre sense llegir a casa (del que et sents ultra orgullosa), i una pregunta clau: de què està fet el cervell dels alemanys?

Curs d'immersió lingüística

Avui he rebut la notificació que m'havia tocat una beca per a fer un curs d'immersió a l'anglès. És un curs intensiu de 40 hores, només una setmana, però t'envien a algun lloc d'Espanya per només 100€! Està prou bé, no? El curs és tot oral, res de gramàtica (yuhu!!!), i són grupets de només 5 o 6 persones amb un professor natiu.

Problema? Que està enfocat a estudiants universitaris, i bueno...ejem...seré la iaia del grup!! És més, si tot va bé ja hauré acabat la carrera (uff que fort sona, no?)!!

Doncs el cas és que s'ha de fer un test per internet, i després te'n fan un d'oral per comparar amb el d'internet (estem a Espanya...les trampes estan a l'ordre del dia i el gobierno no es tonto!!). Fora conyes, això també serà un problema per mi, perquè d'anglès escrit vaig prou bé, però quan em poso a parlar en anglès em surt en alemany!!!

I aquí ve el millor de tot: les destinacions! Jo volia anar a Madrid, Sevilla o Granada, la setmana del 7 a l'11 de Juliol, però... sorpresa!!! Sevilla i Granada estan complets! Aixi que, de primera opció he posat Madrid, però de segona opció, orientada pel Sigfrid (...) he posat A Coruña! Com em toqui anar-me'n a A Coruña n'hi haurà uns quants que riuran, jeje, jo entre ells.

Bueno, ara mateix, això és tot. Ja veurem on acabo al final... I ja veurem si no em faig un DNI fals on posi que sóc del 86 en comptes del 83!

Fa sol

Amb molt temps de retard, i la vergonya que em fa tenir el blog tan abandonat...només volia escriure unes línies perquè fa sol.
Si si, fa sol, i no només això, sino que fa molts dies que fa sol! I fa bona temperatura!
I això, a Berlin, al gener, crec que és per celebrar-ho, no? Doncs la meva celebració personal és deixar-ho aquí plasmat!
Es continua fent de nit a les 16:30h, però és igual, perquè fa sol!

Ah, també volia aprofitar per posar un parell d'enllaços al blog: els fotologs de la Irene i de la Lara.
Felicitats a les dues per tenir uns fotologs tan xulos!