Quasi ploro!

Després d'uns dies a casa i la tornada a Berlin, realment em dóna la sensació de tenir 2 vides.
A la vida número 1 hi ha la família, la Lidia i la Montse, la Cris, Núria, Gemma... hi ha l'Ou com Balla (amb lo bo i lo "dolent", eh Montse...jejeje), hi ha la pijeria igualadina, la Petita, el sofà lila, alguna que altra calçotada... i sol, molt sol!!
A la vida número 2 hi ha el Sigfrid, la gent d'erasmus, l'idioma xungo, les veïnes russes, la Mensa, neu, un futur i esperat viatge a Budapest...i un projecte per fer!!!

De fet, aquí és on volia arribar. Resulta que pel meu projecte he de contactar amb dos hospitals que tinguin programes d'internacionalització i ells només m'han de contestar una mini-enquesta amb 5 minutets de temps.

Una pensa que en el seu país les coses sempre són més fàcils, no? L'idioma és el mateix, mateixa cultura, està a prop, és gent com tu...degut a la meva desmesurada ingenuïtat vaig decidir que un dels hospitals seria la clínica Dexeus de Barcelona.
I l'altre, doncs el que em va semblar més interessant, que va ser el St Jude Children's Research Hospital, de Memphis. No tenia cap mena d'esperança en que aquest últim em contestés.

I ve-t'ho aquí el que són les coses...als senyors de la Dexeus sembla que els hagin abduït i en canvi els del St Jude m'han enviat, en 1 sol dia, tanta informació que gairebé ploro quan ho he vist!! Quina emoció i quina alegria! Tant que despotriquem dels americans, i m'acaben de salvar una part del projecte!! Thank you St Jude!!

Au, a seguir currant!

Fi de la segona etapa

Dema me'n torno a Igualada city per una setmana com a mínim. Ja portem dos mesos aquí després de Nadal, i això vol dir que més de la meitat de l'erasmus està superada. S'haurà d'aprofitar bé el que queda, perquè el temps passa volant!!

Ultimament a Berlin ha nevat, però poquet. Hi ha hagut baixes (Lara, Jordi i Pedro se n'han anat). I sembla que algú s'hagi entestat en donar-nos proves de que "la gran Alemania" ja no és el que era: l'U-Bahn i els busos es van posar a fer vaga a principis de setmana. Però aquí les vagues no són com les de Barcelona, no... algú a dit serveis mínims? Això què és?!?! Aquesta frase en alemany no existeix.
I per si no fos poc tocar els pebrots a una ciutat sencera, van i es posen a fer vaga en tot el país!

Però espera que els berlinesos se les saben totes, i encara quedava l'S-Bahn!! Com que l'S-Bahn pertany a una companyia diferent que l'U-Bahn i els busos, doncs no havien decidit fer vaga fins que han divisat un xollàs: deixant una ciutat com Berlin sense cap mena de transport públic, potser és la manera d'aconseguir un augment de sou. Doncs au, a partir del dilluns a Berlin no hi haurà ni S-Bahn!!

Vagues a part...avui a Espanya és dia d'eleccions. Jo ja he votat, ho vaig fer aquesta setmana. Vaig haver d'anar a l'ambaixada a registrar-me, dos vegades a correus i pel mòdic preu de 3€...he pogut realitzar el meu dret com a ciutadana espanyola. Que dius, se n'han de tenir ganes, perquè fàcil fàcil no ens ho posen.
Ara ja veurem què passa.

Bé, ja que aquest està sent un post multitemàtic, no m'acomiadaré sense parlar d'una carta que rebut aquesta setmana i que m'ha fet molta il·lusió: la invitació de casament del Sergi i la Dulce! Moltes felicitats als dos!
Així que, tot i que ja ho sabiem, ara queda confirmat: he de començar a buscar un vestit!! :P