De Leipzig a Hamburg

divendres, 23 de novembre del 2007

La setmana passada, amortitzant al màxim la gran troballa alemanya: "Schönes Wochenende ticket", vam anar a Leipzig. Vam anar-hi la Lara, el Jordi, el Sigfrid i jo. Leipzig és una ciutat molt cultural. Allà van néixer i viure molts compositors clàssics com Johann Sebastian Bach, Felix Mendelssohn i Robert Schumann.

Graffittis en una paret.

Després de la segona guerra mundial, la ciutat va passar a formar part de la DDR, i actualment s'estan acabant els treballs de renovació i reconstrucció que li estan donant un aspecte molt més actual.

A mi les esglésies no em diuen res en absolut, però la Nikolaikirche (església de Sant Nicolau) val molt la pena de visitar. A part de ser un dels llocs que van donar peu a la reunificació d'Alemanya (amb oracions que es van convertir en manifestacions pacífiques a la DDR), és una església luterana, i per tant, diferent a les esglésies a les que estem acostumats. Per dins, és molt maca.

Nikolaikirche per fora. El cartell parla a favor de la pau.

Bust de Johann Sebastian Bach, a dins l'església.

A part de tot això, Leipzig és bonic però a la vegada és molt comercial. Tots els llocs de visita obligada coincideixen amb els carrers peatonals on tot són botigues i centres comercials. Està bé veure aquesta ciutat, però si hagués de donar un consell a algú que vulgués anar a la Saxònia, li diria: vés a Dresden abans que a Leipzig.

Markt Platz, on estan preparant els mercadillos de Nadal.

Tots 4 en un dels passatges prenent un Glühwein.

El diumenge vam decidir anar als mercadillos de segona ma (Flohmarkts), i per canviar una mica i no anar al de Mauer Park, vam dir d'anar a Warschauer Strasse, a buscar-ne un del que la buddy (l'Alexia) ens n'havia parlat molt bé. Després de caminar com tontus, resulta que justament aquell diumenge era dia de descans dels Flohmarkts, i què vam fer? Doncs...un brunch!! jeje Ens vam ficar en un lloc que feien brunch, uns tradició alemanya, que sembla mentida que no hagi estat creada a Espanya, amb lo que ens agrada menjar per 2 duros! En realitat no és res més que un buffet lliure, però funciona per esmorzars i dinars i estàn realment boníssims! La gent s'ajunta amb els seus amics i van allà des de les 10 o 11 del mati a esmorzar, i es queden xerrant fins l'hora de dinar, i llavors dinen. I surten d'alla 3 o 4 hores més tard, i només pagues 8 o 9€!!

El dimecres, la buddy ens va voler ensenyar un carrer a la Lara i a mi (Alba, lástima que no estuvieras, pero tranqui que te vamos a llevar!!). Vam baixar a la parada de U2 "Nollendorf Platz", al barri de Schöneberg, i vam caminar carrer avall passant per tot de botiguetes super rares fins a arribar al "Bilderbuch", una cafeteria realment bonica! Està ambientada en una biblioteca, i per seure hi ha sofàs i alfombres, de manera t'hi sentis com a casa. Alguns fins i tot es treien les sabates per espatxurrar-se bé al sofa! Pots agafar un llibre i llegir-lo, emportar-te'l a casa i tornar-lo quan l'acabis, o canviar-lo per un altre. A Espanya es quedarien sense llibres a la setmana d'obrir el local, però aquí funciona perfectament. El que més em va cridar l'atenció, és que hi ha uns llibres que van recorrent el món sencer! Hi ha llibres de tot el mon, que la gent els ha deixat per canviar-los per un altre, i tenen escrits tots els països per on han passat... és molt interessant, fins i tot per a mi, que no estic massa feta per la lectura!
Mentre xerravem amb la buddy, em va comentar que hi ha una pel·lícula que és bon divertida, i quedarem un dia per veure-la. Per a tots aquells que com a mi us agradi en Daniel Brühl, quedeu-vos amb aquest títol: "Vaya con Dios". Va d'uns frares que no han sortit mai del seu convent, i quan han de sortir, al·lucinen amb tot el que veuen: un cotxe, una dona, una càmera de fotos...
Lidia, Montse i Gemma...vosaltres l'heu de veure en alemany eh!! jejeje

Aquest cap de setmana me'n vaig a Hamburg! Diuen que després de Berlin, és una de les ciutats més interessants d'Alemanya, per la vidilla que té.
Queda pendent pel pròxim post!!

Primeres nevades

dilluns, 12 de novembre del 2007

Bé, primer de tot, disculpar-me perquè als que viviu a Barcelona us vaig dir que us aniria a veure aquests dies que he baixat a casa, i no ho vaig fer!! Van ser pocs dies, i vaig fer moltes coses, però per Nadal ens veiem!
La tornada va ser agradable, tot i que mentre estava a Igualada, em vaig perdre la millor festa de la història, segons tothom, "la festa del tren".
Quin sentit té un dissabte a la nit, ficar-se tots els erasmus a un tren del ring, S-Bahn, i donar tota la volta a Berlin? Això pensava jo, però sembla ser que va ser la millor festa de tots els temps!
Espero que es repeteixi...
El passat divendres va venir la Irene, la novia del Leiton, amic i company de pis del Sigfrid. El dissabte al matí semblava que el sol començava a treure el nas, i se'ns va acudir d'anar a Alexanderplatz i pujar a la Fernsehturm (torre de televisió). És la torre més alta de Berlin, i té cúpula rodona amb una cafeteria giratòria a dalt de tot, des de la qual hi ha unes vistes impressionants de la ciutat. Però si no hi vas un dia que hi hagi bon temps, no veus res, clar.




A Charlottenburg brillava el sol quan ens vam ficar al metro, i quan vam sortir del metro a Alexanderplatz...sorpresa!!! Estava nevant!!!
Després de fer mitja hora de cua, quan vam arribar a la taquilla de la Fernsehturm vam veure un cartell que posava: "Zur Zeit haben wir keine Sicht", o el que és el mteix "en aquests moments no tenim cap visibilitat". I res, que vam donar mitja volta i ja hi anirem un altre dia.






Al vespre vam fer un sopar en el que cadascú havia de fer un plat o postre i entre tots ens ho menjàvem tot. Vam acabar tant tips que no ens podíem ni moure! Se'm va oblidar treure la càmera durant els primers plats, però us passo fotos dels postres...Les galetes de coco són meves! mmmhhh que bo tot! Alba, ese pedazo de Brownie estava para chuparse los dedos!





Irene, m'ha dit l'Albert, que volies la recepta, ahi va!
- 100 g mantega (no val margarina!)
- un rovell d'ou
- dos cullerades de sucre
- licors 43 (el secretito!)
- galetes tipus Maria però de les quadrades (nosaltres només en teníem de rodones, també serveix)
- llet calenta amb una mica de sucre
- coco ratllat
Fas una pasteta amb la mantega (si esta massa dura, al microones!), el rovell d'ou, el sucre i el licor 43, barrejant-ho tot fins que quedi homogeni. Farceixes dos galetes amb la pasteta aquesta. Les fiques un momentet a la llet calenta i després ho passes pel coco ratllat.
Voilà! Boníssim i fàcil!

Si ho fas amb xocolata en comptes de coco, ja em diràs què tal està!

Petonets gent!