C'est finit

Ei gent, que ja he acabat la carrera!! Bueno, casi...

S'han acabat els caps de setmana al punt G (aula d'estudi pavelló G, pels que no ho sàpiguen), s'han acabat els junys sense sol, els examens a 30ºC amb el "fil musical" de les taladradores de les obres del pati, s'han acabat les pràctiques de laboratori!!!

Per fi lliure!! Però també és veritat que trobaré a faltar moltes coses.
Els examens sí que són un pal, però a part d'això, l'època de la uni m'ha agradat. La vida són etapes i aquesta ha estat una de molt important i, en el fons, molt bonica.
Jo venia d'Igualada, de la que en deia "ciutat petita", on la vida és de color rosa i mai passa res... i vaig anar a viure Barcelona, amb la grata sorpresa que el 1r dia d'universitat ja em van robar el mòvil.
Però ara el primer que em vé al cap quan penso en aquests 6 anys és que he conegut gent diferent, he pogut fer coses diferents, sóc una persona una mica més curtida, i m'emporto molt bones vivències de tot plegat. Ah, i Igualada no és una "ciutat petita" és un poble amb totes les lletres!!!

- Coses per no oblidar:
· Viatge a Cuba!!!!
· Sopar del Paso
· Figueroles
· Sopar de fi de carrera (tot i que no va ser com el Paso...però va estar bé).
· Festes al Nick Havanna

- Coses per oblidar:
· Càlcul II i en Blasco!!!
· Treball de construccions
· Els examens de 4 hores en mini-pupitres de braç en els que no t'hi cap ni el full
· Els examens a 35ºC i suor de porcs, i les classes a les 8h a 10ºC amb l'anorac posat!!

-Coses curioses:
· Com vèiem als de 5è quan feiem 1r, i als de 1r quan feiem 5è!!

Les llistes serien molt llargues!!
Així que farem una cosa, les deixo obertes perquè cadascú posi en cada llista el que cregui (cadascú de la seva uni, clar).

I no puc acabar el post sense comentar una veritat com un temple: nenes de la uni, us trobaré a faltar! Laura, Cris, Gemma, Núria i Lili, i també a la Laia i a la Xisca tot i que les he vist poc ultimament.
Espero que no perdem el contacte i us desitjo molta sort a totes!

Decepció barcelonina (que fort!)

Hola gent!!
Ja feia dies que se'm reclamava un nou post, i davant de la notícia que m'ha donat el Sr Cuní aquest matí, no m'he pogut resistir a escriure això.
Sabeu aquells acudits dels "colmos" de quan érem petits? Doncs sembla que algú tenia ganes que es fessin realitat, i han aconseguit que Barcelona, declarada "ciutat antitaurina", torni a tenir corrides de toros!! Jo en diria el colmo de les incongruències...

Algú em pot explicar on està el sentit comú d'aquesta pràctica? Què aporta a la societat? És a dir, demano que algú sigui capaç d'explicar-me quina és la part positiva de torturar i matar un animal!! Home, potser és que sóc una mica curta, no ho sé, però per molt que ho intento, jo no li trobo res de bo...

Des de la perspectiva més objectiva possible, la única cosa que veig és 19000 persones a la Monumental aplaudint mentre un paio vestit amb uns pantalons apretats i una torereta daurada (que sembla sortit del dia de l'orgullo gay) li va clavant punxes a un pobre animal espantat.
Pero el millor de tot arriba al final, quan aquest personatge acaba amb el pobre toro a cop d'espasa. En aquest moment la plaça s'omple d'orgull perquè un pringat ha matat un toro, un brau, un animal que pesa 5 vegades més que ell, i que té dues banyes enormes!! Ostres tu, si que és valent aquest torero, oi??
Doncs ssshhht! No ho digueu a ningú, però jo us explicaré un secret: resulta que al toro, el tenen tancat durant dies en un correló a les fosques i gairebé sense aigua ni menjar, perquè quan surti a la plaça estigui aturdit i desorientat. De fet, no és difícil de veure com es tambaleja d'un costat a l'altre i a vegades perd l'equilibri.

En definitiva, tot és una gran hipocresia, una gran ridiculesa...no només ataquen un animal pel sol fet de ser més gran, negre, i tenir més banyes que ells (o no...), sinó que a més se senten orgullosos de poder-lo matar mentre estar aturdit i desorientat.

I per això, en aquest aspecte tinc una opinió molt clara: per mi les corrides de toros són una cosa del passat, una tradició que recorda als temps en els que la societat vivia a les cabernes. Actualment, aquelles persones que encara dónen suport a aquesta pràctica, jo els considero incults. I d'una incultura extrema, ja que no me'n sé avenir que una persona amb la cultura que aporta la societat i forma de vida actuals, sigui capaç de veure això com una cosa normal, i no com una atrocitat.

I el fet és sorprenent, ja que ahir a la Monumental, a part dels paràsits residuals com la duquesa de alba (a aquesta un dia l'haurien de vestir de toro i deixar-la anar al mig de la plaça), hi havia gent que va de "progre", d'anticonservadurisme, i que es declaren a favor de l'evolució i la cultura, com en Joaquin Sabina i en Joan Manel Serrat.

Aquests dos acaben de demostrar que la seva hipocresia arriba a límits inhòspids, però el tema esta en que ells només són un petit reflex d'un gran problema.
I jo em pegunto, on ha arribat una societat suposadament evolucionada, si aquelles persones que es consideren més progressistes no són capaces de condemnar una tradició bàrbara?

Jo pensava que era cosa de l'Espanya profunda, però, senyors, quina decepció tan gran, veure que a Barcelona encara hi ha la mentalitat de fa 50 anys. Quina decepció veure gent aplaudint davant una tortura!! Quina decepció que aquesta animalada es subvencioni amb els nostres impostos! I quina decepció veure que per molt avançats que ens creguem (ciutat antitaurina, juas juas) les coses, en aquest país, no canvien.

Us proposo a tots que deixeu les vostres opinions sobre aquest tema!!!
Fins la pròxima!

Ja tinc blog!!

Benvinguts a tots!

Sóc l'Adela, visc a Igualada i estic acabant la carrera. De fet, avui és un dia per ser oblidat perquè porto tot el dia tancada a casa estudiant... però vet aquí, quan aprovi aquests examens, direm d'una vegada per totes, adios muy buenas a l'ETSEIB!!
Veuré que el sol surt cada dia, que al carrer encara hi ha vida... I descobriré que els mesos de Gener i Juny també tenen caps de setmana!! És més, anar a la platja al Juny, deixarà de ser una utopia!!

Bé, tot això ho dic per una senzilla raó: al Setembre me'n vaig a Berlín d'ERASMUS a fer el projecte de fi de carrera.
I aquest blog ha nascut amb la intenció de poder compartir tot allò que experimenta, sent i li passa pel cap a una igualadina d'erasmus a Berlin.

És clar que aquest no és l'únic objectiu! També ha de ser una manera de no "perdre'ns la pista", de mantenir el contacte.
Entre tots hem de fer que amb cada post i cada comentari ens sentim com en un bar, prenent un cafè junts, i xerrant com si tal cosa. Perquè en definitiva, aquest blog sigui una altra conversa de cafè.

En fi, dit això només em queda animar-vos a tots a participar activament en cada post, amb els vostres comentaris i suggerències, i tot allò que us vingui al cap! Vinga, no sigueu tímids!!

Chin chin, i fins la pròxima!