Dies de pluja

Avui és dijous. Fa un parell de dies que vam tornar del viatge, una ruta per Budapest i Cracòvia. I també vam visitar Auschwitz. No us agobiaré amb tot el rotllo del viatge, que després ningú s'ho llegirà. Simplement 4 pinzellades: Budapest em va decepcionar, tot i que és bonic, tampoc n'hi ha per tirar cohets com es rumorejava. Cracòvia fantàstica. Ciutat bonica, i molta vida tan diürna com nocturna, fet que et fa sentir alegre tot el dia! Auschwitz no és tan impactant com sembla, però al costat hi ha un altre camp de concentració que es diu Birkenau, i aquest sí que et posa els pèls de punta del tot.

En els dos trens que vam agafar van passar coses: des de que el tren es separava i uns quants se'n van anar a Praga en comptes de Cracòvia, passant per revisors que ens pensàvem que ens estafàven vilment, fins a un tren que no tenia places i vaig acabar dormint al terra del vagó restaurant fins que a les 3 de la matinada, perduts a Poznan, vam poder agafar un altre tren finalment cap a Berlin!

No va estar gens malament, la veritat, a cada pas que feiem, una nova anècdota. En realitat va ser algo molt maco, una gran experiència.

I ara a Berlin plou. Fa molts dies que plou i no para. I a més, avui tinc un mal dia. He dormit poc, no tinc ganes de veure ningú i no tinc ganes que demà sigui divendres. Sembla de bojos el que acabo de dir, però si demà és divendres vol dir que s'haurà de sortir, i no tinc ganes de sortir!
Amb la sort que tinc, quan em llevi no només serà divendres, sino que haurà passat tot el dia i ja serà l'hora d'anar a la festa!
Resem perquè surti el sol...

Falta d'enginyers a Catalunya...quina sorpresa (...)

Estic a la biblio, mirant les noticies de TV3 per internet, i mira tu quina sorpresa que surt l'ETSEIB!! Oh que bonic, la sala d'estudis, les aules d'ordinadors...quins records!!!
Bé, després d'emocionar-me, he escoltat el que estaven dient, i resulta que a Catalunya (i a Espanya) falten enginyers!! Resulta que la demanda de Telecos ha baixat un 25% i la de les enginyeries agrícoles un 50%. Industrials també han disminuït molt últimament.
Tenint en compte que els enginyers són els professionals amb més demanda per part de les empreses, és a dir, un dels únics sectors amb feina assegurada, els hi sembla molt extrany que no hi hagi gent que estudia enginyeries.

I els motius quins són? A TV3 no se'ls acut res millor que parlar de lo difícil que és una enginyeria. Resulta que els nous catalanets són uns cagats i no tenen els pebrotets de passar-se 7 o 8 anys de la seva vida estudiant camps magnètics, les lleis de la termodinàmica o columnes de destil·lació.

I després estem els que acabem ara la carrera. Ens diuen que a la gran Espanya tindrem feina assegurada per tota la vida. A la gran Espanya ens busquen, som desitjats, som l'esperança d'un futur que sense nosaltres no podrà donar llum ni aigua corrent a les seves generacions.
I la meva pregunta seria: si som tan importants, es pot saber per quin motiu un enginyer a Espanya equival a la paraula "mileurista"? Si tant ens necessiten, per què no ens cuiden una mica més?

Estem farts de veure com els nostres veïns europeus guanyen el doble que nosaltres. Estem farts de veure com moltíssima gent que se'n va fora d'Espanya a fer un erasmus o qualsevol altre tipus de programa, no torna a Espanya sino que es queden a països on guanyar-se la vida no és sinònim de dificultat.

El que no arribo a entendre és perquè ningú en vol parlar d'això. Per què surt el tema a les notícies i no tenen cap més argument que el tòpic "les enginyeries són difícils"? Espero no ser la única capaç de veure que ser enginyer avui en dia a Catalunya no surt gens rentable.

Quasi ploro!

Després d'uns dies a casa i la tornada a Berlin, realment em dóna la sensació de tenir 2 vides.
A la vida número 1 hi ha la família, la Lidia i la Montse, la Cris, Núria, Gemma... hi ha l'Ou com Balla (amb lo bo i lo "dolent", eh Montse...jejeje), hi ha la pijeria igualadina, la Petita, el sofà lila, alguna que altra calçotada... i sol, molt sol!!
A la vida número 2 hi ha el Sigfrid, la gent d'erasmus, l'idioma xungo, les veïnes russes, la Mensa, neu, un futur i esperat viatge a Budapest...i un projecte per fer!!!

De fet, aquí és on volia arribar. Resulta que pel meu projecte he de contactar amb dos hospitals que tinguin programes d'internacionalització i ells només m'han de contestar una mini-enquesta amb 5 minutets de temps.

Una pensa que en el seu país les coses sempre són més fàcils, no? L'idioma és el mateix, mateixa cultura, està a prop, és gent com tu...degut a la meva desmesurada ingenuïtat vaig decidir que un dels hospitals seria la clínica Dexeus de Barcelona.
I l'altre, doncs el que em va semblar més interessant, que va ser el St Jude Children's Research Hospital, de Memphis. No tenia cap mena d'esperança en que aquest últim em contestés.

I ve-t'ho aquí el que són les coses...als senyors de la Dexeus sembla que els hagin abduït i en canvi els del St Jude m'han enviat, en 1 sol dia, tanta informació que gairebé ploro quan ho he vist!! Quina emoció i quina alegria! Tant que despotriquem dels americans, i m'acaben de salvar una part del projecte!! Thank you St Jude!!

Au, a seguir currant!

Fi de la segona etapa

Dema me'n torno a Igualada city per una setmana com a mínim. Ja portem dos mesos aquí després de Nadal, i això vol dir que més de la meitat de l'erasmus està superada. S'haurà d'aprofitar bé el que queda, perquè el temps passa volant!!

Ultimament a Berlin ha nevat, però poquet. Hi ha hagut baixes (Lara, Jordi i Pedro se n'han anat). I sembla que algú s'hagi entestat en donar-nos proves de que "la gran Alemania" ja no és el que era: l'U-Bahn i els busos es van posar a fer vaga a principis de setmana. Però aquí les vagues no són com les de Barcelona, no... algú a dit serveis mínims? Això què és?!?! Aquesta frase en alemany no existeix.
I per si no fos poc tocar els pebrots a una ciutat sencera, van i es posen a fer vaga en tot el país!

Però espera que els berlinesos se les saben totes, i encara quedava l'S-Bahn!! Com que l'S-Bahn pertany a una companyia diferent que l'U-Bahn i els busos, doncs no havien decidit fer vaga fins que han divisat un xollàs: deixant una ciutat com Berlin sense cap mena de transport públic, potser és la manera d'aconseguir un augment de sou. Doncs au, a partir del dilluns a Berlin no hi haurà ni S-Bahn!!

Vagues a part...avui a Espanya és dia d'eleccions. Jo ja he votat, ho vaig fer aquesta setmana. Vaig haver d'anar a l'ambaixada a registrar-me, dos vegades a correus i pel mòdic preu de 3€...he pogut realitzar el meu dret com a ciutadana espanyola. Que dius, se n'han de tenir ganes, perquè fàcil fàcil no ens ho posen.
Ara ja veurem què passa.

Bé, ja que aquest està sent un post multitemàtic, no m'acomiadaré sense parlar d'una carta que rebut aquesta setmana i que m'ha fet molta il·lusió: la invitació de casament del Sergi i la Dulce! Moltes felicitats als dos!
Així que, tot i que ja ho sabiem, ara queda confirmat: he de començar a buscar un vestit!! :P

Contradiccions

És dimecres, són les 22.46 de la nit exactament. Avui és dia de Mittwoch Club, això vol dir que "toca" anar a un antro tenebrós perdut a l'altra punta de Berlin, que només obra els dimecres. Potser ja n'he parlat algun cop. És una mena de forat a terra, amb música cutre, contrasenya per entrar i cervesa barata. Com és lògic, "el lloc el fa la gent", i quan hi anem tots, doncs pot arribar a estar molt bé.

Avui és un d'aquests dies. Avui tothom va al Mittwoch.

Jo estic cansada. Ultimament sembla que algú hagi instal·lat un feix d'algun tipus de radiació electromagnètica a la porta de la biblioteca, que quan la travesso, m'envia la capacitat de concentració a Pekin. I el projecte esta alla...demanant clemència.

No tinc ganes de sortir, demà he de fer mil coses, i no puc perdre temps. Estic cansada i tinc son. Tinc ganes de veure un capítol sense massa contingut d'alguna sèrie estúpida, d'aquelles que et paralitzen el cervell durant 1 hora, i te'l preparen per anar a dormir.

Però avui és dia de Mittwoch. La crème de la crème es dona cita alla. Demà, quan em trobi algú, me'n donaré compte que he comès un error catastròfic en no sortir avui. Una desgràcia, una calamitat. Demà me n'adonaré que avui m'he perdut la millor festa de tot Berlin, una cita social, irrepetible i crucial per la futura supervivència de qualsevol erasmus.

La vida d'erasmus és molt dura, i si no que m'ho diguin a mi. El meu cap ara mateix es troba immers en una contradicció, una situació sense sortida. Per què no surto si sé que la festa del Mittwoch serà cutrement fascinant? Per què he de sortir si, la neurona que encara em queda, em diu que el millor és no fer-ho?

El meu dilema i jo ens posarem el pijama i, després de veure el capítol més pastelón d'Anatomia de Grey, i ofegar les penes amb un bimbo amb nutella...a fer nones i demà serà un altre dia.

The other Boleyn girl

Més Berlinale! Ahir vam anar a veure The other Boleyn girl (Die schwester der Königin en alemany i Las hermanas Bolena en espanyol). La pel·lícula va estar prou bé, tot s'ha de dir, clar que superar Elegy no era massa complicat tampoc... Es tracta de la història real del rei Enric VIII d'Anglaterra i la seva relació amb les germanes Anne i Mary Boleyn. És una història de palau, una mica típica en el fons, on les passions i les traïcions porten el fil de la pel·lícula. Però en realitat em va agradar molt.
És curiós que tot i ser una pel·lícula que es trobava fora de concurs, és a dir, no optava a cap ossito, li van donar una importància bastant exagerada només pel fet que les germanes Boleyn eren Scarlett Johansson i Natalie Portman. I com que nosaltres no ens en perdem una, el dia de la première estavem a primera fila per veure-les! jejeje

Aqui tenim a la senyoreta Scarlett Johansson, amb un vestit de color magenta lleugerament escotat i cenyit a la cintura per marcar tipito. El millor? Els talons!!! Que dónen fe a allò de al pot petit hi ha la bona confitura. Frase amb la que no puc estar més d'acord :P Què més? Ah si, pestanyes postisses i el cabell crepat...hortera!




A Mrs Natalie Portman no se la va veure tant, però tampoc és que fos la reina de l'elegància. Anava amb un monyo com els de les iaies, i un vestit que semblava que li haguessin tirat unes cortines per sobre...i no ens va anar a saludar!


A pesar de tot, s'ha de dir que les dues són molt guapes...i baixetes! Si! yuhuuuu!!

Ah i no ens oblidem dels que vam estar alla aguantant el fred fins que van arribar el parell de tòtiles...una ovació per tots nosaltres! I en concret pels nostres peus!

Entre setmana...

És dijous a la tarda. Són les 19:15, és una hora crítica.
La biblioteca tanca a les 20:00, però a les 19:30 ja t'estan fent fora pels altaveus. Només queda un quart d'hora: massa poc si estas concentrat, i una eternitat si no tens ganes de fer res més! Vaja, que no marxaré, perquè pel que queda, em quedo fins que tanquin...però la concentració està al nivell de les vies del metro, ara mateix.

Vale, si, m'heu pillat...estic escrivint per fer temps. A les 20:00 suposo que em trobaré el Nacho, el Pere i el David que estan per aqui estudiant com bojos, i després de preguntar quan tenen el següent examen, cadascú a casa seva i fins dema.

Avui també és un dia crític perquè toca pagar Semesterticket, i això equival a 200€ menys! I després a l'Ullrich, el súper, que en aquests moments no tinc res per menjar.
No se m'oblidi comprar farina i sucre que demà és l'aniversari de la Tanja i li farem un pastís.

Bé, ja he agonitzat prou...au, me'n vaig.