Neighbours

Per fi ha arribat el dia! Per fi he conegut els meus veïns! jeje Sembla una rucada, però en el meu pis la gent semblava que se'm resistia.
Volten molts russos-parlants (països diferents però tots parlen rus) i molts xinos, i molts paquistanesos (no sé d'on son, però ja els he batejat...), etc. El problema? Doncs que cadascú parlava només amb els que s'entenia. I mira que d'espanyols a Berlin n'hi ha per parar un tren eh?? Doncs al meu pis, ni un!! I clar, no és fàcil comunicar-se amb gent que parla rus, xino, indio...

La situació havia arribat a tal punt que semblavem tots uns raros, semblavem uns bordes i uns sosos...jo ho deia d'ells, però ells segur que també ho pensaven de mi!

Total, que avui en un moment, després de sopar han aparegut la bielorusa, el txec, la ucraïnesa i el brasileny, i en un pim pam, ens hem posat a xerrar tots com si tal cosa!! I no només xerrar, allò per cortesia, no... Resulta que són simpàtics, i de la conya! Ells parlen alemany unes 1000 vegades millor que jo, però ja va bé, que així es com s'aprèn!

Així que avui, que havia estat un dia gris, plujós, fred, avorrit i sense cap mena d'alegria, s'ha convertit en l'inici del que pot arribar a ser des d'una bona relació veïnal, fins a una possible amistat.

Entre la nova tele i els veïns, sembla que fins i tot a "cutrilandia" et pots sentir a gust!

A tope!!

Doncs tal com li deia a la Gemma en resposta al seu últim comentari, aquí la vida és molt intensa, i realment es mereix un post. Porto 3 setmanes justes, i sembla que faci 3 mesos que estic aquí, de tantes coses com he fet!

La primera setmana vaig anar de vòlid per arreglar tota la paperassa burocràtica que has de fer si no vols semblar un il·legal (bueno, i per cobrar els 110€ de l'ajut alemany...ejem...).
Després dius: ara ens relaxarem i començarem a disfrutar una mica de la ciutat... i si et descuides no et quedarien hores ni per dormir!! Vaja que això de relaxar-me no s'ha complert fins el diumenge passat, l'únic dia que ha estat possible sopar i anar a dormir sense passar primer per un bar!!

Bé, tanta activitat necessita una explicació...s'ha de pensar que aquelles estones que passeu tots al sofa de casa veient la tele amb la manteta abans d'anar a dormir, aquí són impossibles! Entre altres coses perquè no hi ha sofà, no hi ha tele i amb prou feines hi ha manta! Així que per passar "el mal tràngol" no et queda més opció que quedar amb la gent...
És per això que aquí els dies són intensos, i les setmanes s'exprimeixen fins la última gota.

Avui mateix, en Jose (de Madrid) m'a dit d'anar a Friedrischhain a celebrar l'aniversari del Javi (València). Demà la Lara i el Lluc (catalans) m'han dit de quedar per sopar i anar al Mittwoch Club, un bar on sembla que fan festes bastant bones.
Però el millor de tot és el plan del cap de setmana, agafeu-vos fort: s'agafa un bus el divendres a la nit, que arriba a Copenague a la matinada. Dissabte i diumenge a Copenague i tornada a Berlin el dilluns a la matinada, gairebé empalmant amb el curs d'alemany (una mica mortífer)... I tot per 75€ (viatge i dormir)!!
Serà qüestió de rumiar-s'ho, oi?

El mite gavatxo

Una cosa que m'ha sobtat molt últimament és el tema dels francesos. Aquesta gent que s'han guanyat la fama de ser uns estirats, uns arrogants, uns bordes, etc... Doncs el que jo he conegut aquí, que no són pas pocs, semblen fets d'una altra pasta. Són simpàtics, molt amables i t'ho pots arribar a passar molt bé amb ells!

Qui sap si és perquè estàn en un lloc estrany i per adaptar-se s'han hagut de transformar. Potser si els veiessim en la seva salsa, el que ara són somriures serien patades al cul!!

Sigui com sigui, vull deixar palès que no es pot generalitzar, i que els gavatxos en terra extrangera no són pas tant diferents a nosaltres.

Coses que van passant...

Després de 10 dies a Berlin, sembla que hagi passat un mes, de tantes coses com hem fet!!

Cada diumenge fan un Flohmarkt, o mercat de segona ma, parada obligada pels erasmus que sempre anem pelats, i més si vols comprar una bicicleta. És un lloc impressionant de gran, i impressionant per les coses que es poden arribar a trobar! Des de les sabates velles de la iaia quan era jove, fins a bicicletes per 35€...com la que es va comprar el Sigfrid!

Ahir, com tots els dijous, a Berlin era dia de portes obertes als museus, i uns quants vam anar al Pergamon. Lo bo que té anar amb tanta gent és que sempre hi ha algun enteradillo, i ahir l'Èdgar ens va donar una gran classe d'antropologia i cultura grega, gràcies a la qual vam poder valorar el fet de no haver pagat un duro per entrar al museu!!

Després del museu vam anar al Tacheless a prendre algo. El Tacheless, fa uns anys, havia estat una casa ocupa, i està tot ple de graffittis i històries d'aquestes. Tal com podeu veure a la foto, a la paret de l'entrada hi ha escrit "Llibertat és nom de dona"...en català!!

Ara ja no és cap casa ocupa, sinó una espècie de centre cultural. Es fan exposicions, però la gent el coneix pel bar del segon pis, que a part que és molt i molt xulo, moltes vegades hi ha concerts. El dissabte passat hi havia un grupet que tocaven música de l'estil de The Strokes, i no fan pagar entrada!!
A més, el pati l'han omplert de sorra de platja i han muntat una mena de xiringuitos, que són una passada!

A la foto, d'esquerra a dreta: jo, Carmen, Toni, Borja i Sigfrid. Toni i Borja són de l'ETSEIB. La Carmen valenciana. I el pròxim dia us presento els altres guiris!!

Berlin Berlin

Per fi!! Ja soc a Berlin, i per fi tinc internet a l'habitació i puc començar a actualitzar el blog!!

Uff si en tinc de coses per explicar...vaig arribar dimarts, fa 4 dies, i si hagués escrit el post el dia següent, us hauríeu pensat que estava a punt de suicidar-me!!

Vaig arribar feta pols, plovent, tot Berlin esta en obres i és un xou bastant gran caminar amb una maleta+portàtil+motxilla+bolso!! Un cop arribo aquí, resulta que l'habitació, que gaudeix d'un ampli finestral de punta a punta de la paret, no té cortines ni persianes!!! És més: no hi ha wifi (ni que estiguessim al Congo!!), i a sobre me'n dono compte que la mateixa clau que obre la meva habitació obre també totes les portes principals dels 12 edificis de la resi...


4 dies i moltes kilòmetres després, ja tinc cortines (la mongola del meu davant em va dir on comprar-ne de barates), ja tinc wifi (tal com em va dir el coreà, el xinès de sota meu em deixa connectar-me a la seva xarxa per 5€/mes), i hem pogut comprovar que la "clau mestra" ho obra tot excepte les altres habitacions (no em poden entrar, yuhu...).

Com podeu veure estic a "Asialand". El meu passadís es distribueix entre asiàtics, uns quants boliwoodienses, i algun europeu... la cuina és, si més no, curiosa d'olorar...


El primer dia vaig conèixer 8 o 9 persones entre catalans, mallorquins i una valenciana, i ara ens ajuntem els catalans Borja, Toni (que són de l'ETSEIB!!) i Èdgar (filòsof), i la Carmen, que és valenciana i també enginyera. I el Sigfrid i jo!!
Aquesta nit hem quedat per sopar a la resi i prendre algo por ahi, potser anirem a Prenzlauer Berg, un dels barris de moda de Berlin.