Converses de cafè

Dies de pluja

2008-04-17T14:14:00.005+01:00

Avui és dijous. Fa un parell de dies que vam tornar del viatge, una ruta per Budapest i Cracòvia. I també vam visitar Auschwitz. No us agobiaré amb tot el rotllo del viatge, que després ningú s'ho llegirà. Simplement 4 pinzellades: Budapest em va decepcionar, tot i que és bonic, tampoc n'hi ha per tirar cohets com es rumorejava. Cracòvia fantàstica. Ciutat bonica, i molta vida tan diürna com nocturna, fet que et fa sentir alegre tot el dia! Auschwitz no és tan impactant com sembla, però al costat hi ha un altre camp de concentració que es diu Birkenau, i aquest sí que et posa els pèls de punta del tot.

En els dos trens que vam agafar van passar coses: des de que el tren es separava i uns quants se'n van anar a Praga en comptes de Cracòvia, passant per revisors que ens pensàvem que ens estafàven vilment, fins a un tren que no tenia places i vaig acabar dormint al terra del vagó restaurant fins que a les 3 de la matinada, perduts a Poznan, vam poder agafar un altre tren finalment cap a Berlin!

No va estar gens malament, la veritat, a cada pas que feiem, una nova anècdota. En realitat va ser algo molt maco, una gran experiència.

I ara a Berlin plou. Fa molts dies que plou i no para. I a més, avui tinc un mal dia. He dormit poc, no tinc ganes de veure ningú i no tinc ganes que demà sigui divendres. Sembla de bojos el que acabo de dir, però si demà és divendres vol dir que s'haurà de sortir, i no tinc ganes de sortir!
Amb la sort que tinc, quan em llevi no només serà divendres, sino que haurà passat tot el dia i ja serà l'hora d'anar a la festa!
Resem perquè surti el sol...

Falta d'enginyers a Catalunya...quina sorpresa (...)

2008-04-02T14:09:00.004+01:00

Estic a la biblio, mirant les noticies de TV3 per internet, i mira tu quina sorpresa que surt l'ETSEIB!! Oh que bonic, la sala d'estudis, les aules d'ordinadors...quins records!!!
Bé, després d'emocionar-me, he escoltat el que estaven dient, i resulta que a Catalunya (i a Espanya) falten enginyers!! Resulta que la demanda de Telecos ha baixat un 25% i la de les enginyeries agrícoles un 50%. Industrials també han disminuït molt últimament.
Tenint en compte que els enginyers són els professionals amb més demanda per part de les empreses, és a dir, un dels únics sectors amb feina assegurada, els hi sembla molt extrany que no hi hagi gent que estudia enginyeries.

I els motius quins són? A TV3 no se'ls acut res millor que parlar de lo difícil que és una enginyeria. Resulta que els nous catalanets són uns cagats i no tenen els pebrotets de passar-se 7 o 8 anys de la seva vida estudiant camps magnètics, les lleis de la termodinàmica o columnes de destil·lació.

I després estem els que acabem ara la carrera. Ens diuen que a la gran Espanya tindrem feina assegurada per tota la vida. A la gran Espanya ens busquen, som desitjats, som l'esperança d'un futur que sense nosaltres no podrà donar llum ni aigua corrent a les seves generacions.
I la meva pregunta seria: si som tan importants, es pot saber per quin motiu un enginyer a Espanya equival a la paraula "mileurista"? Si tant ens necessiten, per què no ens cuiden una mica més?

Estem farts de veure com els nostres veïns europeus guanyen el doble que nosaltres. Estem farts de veure com moltíssima gent que se'n va fora d'Espanya a fer un erasmus o qualsevol altre tipus de programa, no torna a Espanya sino que es queden a països on guanyar-se la vida no és sinònim de dificultat.

El que no arribo a entendre és perquè ningú en vol parlar d'això. Per què surt el tema a les notícies i no tenen cap més argument que el tòpic "les enginyeries són difícils"? Espero no ser la única capaç de veure que ser enginyer avui en dia a Catalunya no surt gens rentable.

Quasi ploro!

2008-03-27T19:40:00.007Z

Després d'uns dies a casa i la tornada a Berlin, realment em dóna la sensació de tenir 2 vides.
A la vida número 1 hi ha la família, la Lidia i la Montse, la Cris, Núria, Gemma... hi ha l'Ou com Balla (amb lo bo i lo "dolent", eh Montse...jejeje), hi ha la pijeria igualadina, la Petita, el sofà lila, alguna que altra calçotada... i sol, molt sol!!
A la vida número 2 hi ha el Sigfrid, la gent d'erasmus, l'idioma xungo, les veïnes russes, la Mensa, neu, un futur i esperat viatge a Budapest...i un projecte per fer!!!

De fet, aquí és on volia arribar. Resulta que pel meu projecte he de contactar amb dos hospitals que tinguin programes d'internacionalització i ells només m'han de contestar una mini-enquesta amb 5 minutets de temps.

Una pensa que en el seu país les coses sempre són més fàcils, no? L'idioma és el mateix, mateixa cultura, està a prop, és gent com tu...degut a la meva desmesurada ingenuïtat vaig decidir que un dels hospitals seria la clínica Dexeus de Barcelona.
I l'altre, doncs el que em va semblar més interessant, que va ser el St Jude Children's Research Hospital, de Memphis. No tenia cap mena d'esperança en que aquest últim em contestés.

I ve-t'ho aquí el que són les coses...als senyors de la Dexeus sembla que els hagin abduït i en canvi els del St Jude m'han enviat, en 1 sol dia, tanta informació que gairebé ploro quan ho he vist!! Quina emoció i quina alegria! Tant que despotriquem dels americans, i m'acaben de salvar una part del projecte!! Thank you St Jude!!

Au, a seguir currant!

Fi de la segona etapa

2008-03-09T09:01:00.002Z

Dema me'n torno a Igualada city per una setmana com a mínim. Ja portem dos mesos aquí després de Nadal, i això vol dir que més de la meitat de l'erasmus està superada. S'haurà d'aprofitar bé el que queda, perquè el temps passa volant!!

Ultimament a Berlin ha nevat, però poquet. Hi ha hagut baixes (Lara, Jordi i Pedro se n'han anat). I sembla que algú s'hagi entestat en donar-nos proves de que "la gran Alemania" ja no és el que era: l'U-Bahn i els busos es van posar a fer vaga a principis de setmana. Però aquí les vagues no són com les de Barcelona, no... algú a dit serveis mínims? Això què és?!?! Aquesta frase en alemany no existeix.
I per si no fos poc tocar els pebrots a una ciutat sencera, van i es posen a fer vaga en tot el país!

Però espera que els berlinesos se les saben totes, i encara quedava l'S-Bahn!! Com que l'S-Bahn pertany a una companyia diferent que l'U-Bahn i els busos, doncs no havien decidit fer vaga fins que han divisat un xollàs: deixant una ciutat com Berlin sense cap mena de transport públic, potser és la manera d'aconseguir un augment de sou. Doncs au, a partir del dilluns a Berlin no hi haurà ni S-Bahn!!

Vagues a part...avui a Espanya és dia d'eleccions. Jo ja he votat, ho vaig fer aquesta setmana. Vaig haver d'anar a l'ambaixada a registrar-me, dos vegades a correus i pel mòdic preu de 3€...he pogut realitzar el meu dret com a ciutadana espanyola. Que dius, se n'han de tenir ganes, perquè fàcil fàcil no ens ho posen.
Ara ja veurem què passa.

Bé, ja que aquest està sent un post multitemàtic, no m'acomiadaré sense parlar d'una carta que rebut aquesta setmana i que m'ha fet molta il·lusió: la invitació de casament del Sergi i la Dulce! Moltes felicitats als dos!
Així que, tot i que ja ho sabiem, ara queda confirmat: he de començar a buscar un vestit!! :P

Contradiccions

2008-02-27T21:45:00.002Z

És dimecres, són les 22.46 de la nit exactament. Avui és dia de Mittwoch Club, això vol dir que "toca" anar a un antro tenebrós perdut a l'altra punta de Berlin, que només obra els dimecres. Potser ja n'he parlat algun cop. És una mena de forat a terra, amb música cutre, contrasenya per entrar i cervesa barata. Com és lògic, "el lloc el fa la gent", i quan hi anem tots, doncs pot arribar a estar molt bé.

Avui és un d'aquests dies. Avui tothom va al Mittwoch.

Jo estic cansada. Ultimament sembla que algú hagi instal·lat un feix d'algun tipus de radiació electromagnètica a la porta de la biblioteca, que quan la travesso, m'envia la capacitat de concentració a Pekin. I el projecte esta alla...demanant clemència.

No tinc ganes de sortir, demà he de fer mil coses, i no puc perdre temps. Estic cansada i tinc son. Tinc ganes de veure un capítol sense massa contingut d'alguna sèrie estúpida, d'aquelles que et paralitzen el cervell durant 1 hora, i te'l preparen per anar a dormir.

Però avui és dia de Mittwoch. La crème de la crème es dona cita alla. Demà, quan em trobi algú, me'n donaré compte que he comès un error catastròfic en no sortir avui. Una desgràcia, una calamitat. Demà me n'adonaré que avui m'he perdut la millor festa de tot Berlin, una cita social, irrepetible i crucial per la futura supervivència de qualsevol erasmus.

La vida d'erasmus és molt dura, i si no que m'ho diguin a mi. El meu cap ara mateix es troba immers en una contradicció, una situació sense sortida. Per què no surto si sé que la festa del Mittwoch serà cutrement fascinant? Per què he de sortir si, la neurona que encara em queda, em diu que el millor és no fer-ho?

El meu dilema i jo ens posarem el pijama i, després de veure el capítol més pastelón d'Anatomia de Grey, i ofegar les penes amb un bimbo amb nutella...a fer nones i demà serà un altre dia.

The other Boleyn girl

2008-02-17T20:47:00.010Z

Més Berlinale! Ahir vam anar a veure The other Boleyn girl (Die schwester der Königin en alemany i Las hermanas Bolena en espanyol). La pel·lícula va estar prou bé, tot s'ha de dir, clar que superar Elegy no era massa complicat tampoc... Es tracta de la història real del rei Enric VIII d'Anglaterra i la seva relació amb les germanes Anne i Mary Boleyn. És una història de palau, una mica típica en el fons, on les passions i les traïcions porten el fil de la pel·lícula. Però en realitat em va agradar molt.
És curiós que tot i ser una pel·lícula que es trobava fora de concurs, és a dir, no optava a cap ossito, li van donar una importància bastant exagerada només pel fet que les germanes Boleyn eren Scarlett Johansson i Natalie Portman. I com que nosaltres no ens en perdem una, el dia de la première estavem a primera fila per veure-les! jejeje

Aqui tenim a la senyoreta Scarlett Johansson, amb un vestit de color magenta lleugerament escotat i cenyit a la cintura per marcar tipito. El millor? Els talons!!! Que dónen fe a allò de al pot petit hi ha la bona confitura. Frase amb la que no puc estar més d'acord :P Què més? Ah si, pestanyes postisses i el cabell crepat...hortera!

A Mrs Natalie Portman no se la va veure tant, però tampoc és que fos la reina de l'elegància. Anava amb un monyo com els de les iaies, i un vestit que semblava que li haguessin tirat unes cortines per sobre...i no ens va anar a saludar!

A pesar de tot, s'ha de dir que les dues són molt guapes...i baixetes! Si! yuhuuuu!!

Ah i no ens oblidem dels que vam estar alla aguantant el fred fins que van arribar el parell de tòtiles...una ovació per tots nosaltres! I en concret pels nostres peus!

Entre setmana...

2008-02-14T18:11:00.003Z

És dijous a la tarda. Són les 19:15, és una hora crítica.
La biblioteca tanca a les 20:00, però a les 19:30 ja t'estan fent fora pels altaveus. Només queda un quart d'hora: massa poc si estas concentrat, i una eternitat si no tens ganes de fer res més! Vaja, que no marxaré, perquè pel que queda, em quedo fins que tanquin...però la concentració està al nivell de les vies del metro, ara mateix.

Vale, si, m'heu pillat...estic escrivint per fer temps. A les 20:00 suposo que em trobaré el Nacho, el Pere i el David que estan per aqui estudiant com bojos, i després de preguntar quan tenen el següent examen, cadascú a casa seva i fins dema.

Avui també és un dia crític perquè toca pagar Semesterticket, i això equival a 200€ menys! I després a l'Ullrich, el súper, que en aquests moments no tinc res per menjar.
No se m'oblidi comprar farina i sucre que demà és l'aniversari de la Tanja i li farem un pastís.

Bé, ja he agonitzat prou...au, me'n vaig.

Berlinale: première de Elegy

2008-02-11T22:17:00.001Z

Bé, post rapidet per explicar una mica la primera pel·lícula de la Berlinale! Yuhu yuhu la Berlinale ja és aquí!!! Una altra de les coses que ofereix aquesta ciutat, que cada dia em deixa més sorpresa.
Les pel·lícules del festival es divideixen en categories, i les de la categoria Wettbewerb (competició), que en principi són les més interessants, les passen 4 vegades: una Première i 3 Wiederholungen (repeticions). Diríem que per molt que et pugui agradar una peli, on mors del gust és a la première! El Berlinale Palast, a part de ser un teatre impressionant, es converteix en un caldo d'actors, periodistes, i frikis com nosaltres!! És impressionant caminar per l'alfombra vermella, tenir els periodistes amb càmeres d'objectius enormes al voltant esperant una presa, i veure com darrere teu entra una rossa enfundada en un vestit impressionant de vés a saber quin dissenyador, i comença una pluja de flaixos que sembla que t'hagi de deixar estabornit!

Parlem d'Elegy. És una pel·lícula dirigida per Isabel Coixet i protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley. No sé pas el perquè, però ha tingut un èxit increïble, les entrades per les 4 funcions es van esgotar en només 2 hores.
Però encara quedava una petita esperança. La Tageskasse (algo aixi com la caixa del dia) ven entrades cada dia per les premières que es projecten aquella mateixa tarda. Però aquestes entrades són entrades reservades que s'anul·len a últim moment, per tant mai se sap quantes n'hi haurà. Total, que dius, tens alguna cosa a fer un diumenge? No oi? Doncs aprofitant el solet berlinès (algo ben difícil de veure), ens vam passar de les 10:30 fins les 19:00 fent cua per aconseguir entrades (érem els primers, tot s'ha de dir)!!!!

I el miracle va arribar, i quan ens van donar les entrades no ens ho podíem ni creure! La gent que havia estat darrere nostre fent cua ens felicitava, semblava que ens havia tocat la loteria! Només faltaven ampolles de cava!

Clar que no tot eren celebracions...en el transcurs de l'espera, el taquillero ens va dir que només podríem comprar una entrada per cap. I el Sigfrid no va poder venir. Una llàstima enorme, ja que m'hagués encantat que hi fos, i poder disfrutar amb ell l'alegria de la nit.

Un cop dins el teatre, va començar la pel·lícula, en anglès i subtitulada en alemany. Després de tot...deixava una mica que desitjar. Penélope Cruz la primera meitat no és gaire creïble. I la segona meitat sembla que només et vulgui fer plorar, una mica gratuïtament.

Al final de la pel·lícula, va sortir la Isabel Coixet a saludar i, fidel al seu estil excèntric, va dir 4 paraules de les que només 2 tenien sentit!
Acte seguit va presentar els actors, que van sortir a saludar (amb la ma, perquè no van obrir la boca!), i 5 minuts més tard tot s'havia acabat.

Després de tot un dia fent cua, la veritat és que va valer molt la pena. La sensació d'estar alla, és genial. Ni que no t'agradi el cine ni els actors, l'aire que es respira és emocionant!
Ah i els que es pensin que m'he deixat la beca d'ERASMUS en la première d'Elegy, van ben equivocats...entrada normal: 11€. Preu d'estudiant: 5,5€!!! És a dir, una première mundial, amb els actors, al Berlinale Palast, en un teatre impressionant que hi caben 1600 persones...és més barat que un dia de cine cutre a Barcelona!!

Bé, dema tornarem a fer cua, aquesta vegada menys estona, per la première de The other Boleyn girl, amb Scarlett Johansson i Natalie Portman... pot ser increïble!!

Das leben in Siegmunds Hof

2008-02-04T22:16:00.000Z

Tots sabem que a les residències d'estudiants les coses funcionen una mica segons l'aire que bufa...i si algú per un moment havia pensat que a la gran Alemanya tot era diferent, anava completament equivocat!!
Resum general: 650 estudiants de tot el mon repartits en 13 cases sense internet. Per sort o per desgràcia, m'ha tocat la casa número 1. Aquesta és la més gran de totes, amb 7 pisos i 22 habitacions en cada pis, 2 mini-cuines i 3 dutxes per tothom. El Bierkeller està just a sóta, i tenint en compte que obra cada dia de la setmana, si et toca viure al pis número 1, més val que et suïcidis abans d'intentar dormir. Jo per sort, estic al 3, i ben tranquil·la.

Des de setembre, les anècdotes són variades, entre elles, els atracaments a la nevera per part d'algun individu que, després d'una carta amenaçadora, sembla que s'ha donat per vençut.

Aquí cada dia hi ha alguna experiència nova; un bon dia arribem i ens trobem una carta que diu que si no netegem la nevera abans d'una setmana, ens envien una empresa de neteja i l'haurem de pagar nosaltres! Total, hi ha bombetes foses des de fa mesos, i les de la neteja es limiten a ensenyar-li la fregona al terra...però com és evident, el més important de tot és tenir la nevera com una patena!

Bé, doncs després de netejar la nevera, només hem tingut un parell de petits incidents: un dia se'n va anar l'aigua, i la setmana passada a les 9 del vespre ens van deixar sense llum. I les cuines són elèctriques, aixi que tots a sopar fora! De fet, tot el carrer estava il·luminat, excepte la residència!! Curiós, si més no...

Bé, doncs no contents amb això, ara ens han penjat una carta fantàstica a cada pis dient que vindràn a encerar el terra. Jo em pregunto, primer l'hauran de netejar, no?? Però el millor del tema és que mentre enceren el terra i mentre s'asseca, no es pot trepitjar!! I si tinc ganes d'anar al lavabo, què he de fer? Aprendre a volar? O compar-me un orinal?
Suposo que amb el propòsit d'evitar que cremessin la Verwaltung (la oficina on porten l'administracio de la resi), van dir que tot ho farien per la nit i aixi no hi hauria problema...però vet aquí, que aquest matí a les 8 han fet fora a tothom del pis 7, per començar a encerar!
Doncs res...suposo que demà arribaran al pis 3, i em faran einfach fora de casa...Sort que sempre em quedarà la biblioteca, que ens "facilita" tant les coses!

I no obstant, què faria jo sense la Tania i la Sveta, que cada dia que arribo tenen un tè a la ma, un somriure a la cara i alguna cosa a explicar! I sense el Victor (madrileny) amb qui veuria cada setmana un capítol d'Aída! Què faria sense els sopars amb la Lara, el Jordi, el Pedro, el Lluc i l'Alba? Aniria jo a la biblioteca cada dia si no la tingués a 10 minuts a peu? Què faria sense la tranquil·litat que quan surto de festa, sempre tornaré acompanyada, perquè anem tots al mateix lloc!
Són tantes coses que fan fàstig...i sembla mentida, el carinyo que se li pot agafar a aquest antro, gràcies tan sols a un parell de coses i unes quantes persones.

Bé, aquest post ha començat sent una queixa, però al final de tot, només us puc donar les gràcies a tots els que feu que aquesta queixa s'esvaeixi cada dia una mica més!

S-Bahn, Havanna i festa al WG de la Maria

2008-01-29T21:44:00.000Z

Bueno, només posar un parell de fotos d'un dia que vam anar a l'Havanna, una discoteca que està molt bé. I alguna suelta que tinc de la WG-party a casa de la Maria. WG vol dir Wohngemeinschaft, i és com li diuen aquí als pisos compartits. Ja sabeu que aquesta gent tenen paraules per a tot!! Total, que la Maria i els seus companys de pis alemanys van muntar una festa, increïble! A cada habitació hi van posar una música diferent, i com que el pis és enorme, potser hi havia 100 persones però s'estava de conya!
Van treure els llits i els mobles i fins i tot van improvitzat tarimes per ballar!
Realment molt bona!

Aquestes són de l'S-Bahn, que seria com el metro (U-Bahn) però no està soterrat.

David, Jordi, Pedro i Borja.

Sigfrid, Toni, Lluc i Caterina.

A aquests dos ja els coneixeu!!

I les que venen ara ja són de la discoteca. Una mica borrosetes...suposo que per la foscor!

Borja dándolo todo.

Pedro, Lluc i Caterina.

Luca, posando para la cámara.

Jordi, jo, Carmen i David por ahi abajo.

I ara venen les de la WG-party:

Lluc, Edgar (tot un personatge), jo, Borja, Alba (un sol!!) i Jarle (noruec).

L'amfitriona!!! (Maria)

Ramona (de Rumania...curiositat: parla perfectament espanyol gràcies a les telenoveles sudamericanes!! Algú no s'ho creu? Que vingui i la conegui), Maria, David i Luca (a baix).

Albitxu!!

Bueno res més per avui... de tant en tant és divertit agafar el blog i convertir-lo en fotolog!
S'accepten comentaris sobre les fotos!

Quadrats perfectes

2008-01-25T10:04:00.000Z

Aquests dies estic comprovant la fama de "cap-quadrats" que tenen els alemanys...
Farem una petita llista comparativa entre a) Espanya (UPC) i b) Alemanya (TUBerlin):

1. Problema: vols agafar un llibre de la biblioteca.
a) Vas amb el carnet d'estudiant i et donen lliurement el llibre durant 2 setmanes. Ràpid, simple i efectiu!!
b) Demanes el llibre al punt d'informació de la planta 1. La secretàia et diu que t'has de fer el carnet de la biblio i per això necessites el DNI, el carnet d'estudiant i algo més que no entens. Per fer-te el carnet has d'anar a la planta 0, abans de les 18. Ai, que resulta que són les 18:15!! Doncs et demanen els llibres per la "sala de lectura". Els demanes a la planta 1, però els reculls a la planta 0. La senyora de la planta 0 et pregunta en quina planta els vols llegir!! I dius, com que ja sóc amiga de la senyora de la planta 1, doncs alla mateix. Però ep! No et pots emportar tu els llibres a la planta 1 sino que els porten ells i tu els has de recollir al punt d'info. Bueno, una estona més tard... ja tens els llibres!!
Però ara t'enteres que no necessites cap carnet raro per emportar-te'ls a casa, sino que amb el d'estudiant ja serveix (pq com que té codi de barres, foto, codi d'usuari i password, està vinculat amb tots els organismes públics alemanys!!!). Et vols emportar un llibre. Una estona i un parell de gincames més tard, aconsegueixes emportar-te el llibre a casa!!

2. Problema: tens un portàtil i vols utilitzar la xarxa wifi de la universitat.
a) Encens l'ordinador, et surt directament la pagina web on et demana el password, i com que no te'n recordes o no funciona, n'utilitzes un que és com "universal". Ja tens internet!
b) Vas a la biblio, amb el portàtil, una carta que vas rebre fa 2 mesos i el cable de connexió a internet. Et llegeixes a carta en alemany, et diu que et entris a una pàgina web per registrar-te. Però com que no estàs registrat, no et pots connectar. T'enteres que per connectar-te, sense estar registrat has d'anar a una taula determinada. Et connectes. La pàgina web et diu que et baixis un programa, però que si tens no sé quines ip, te n'has de baixar un altre, i si no tens no sé què més, un altre. Intentes fer tot el possibe però et dóna error. Se't penja l'ordinador. Desesperes. Fas un post cagan-te en els alemanys.(Ara parlarem em futur...). Quan ho hagis aconseguit et demanarà un password que només et servirà per una vegada i després l'haruàs de canviar. Però tens una llista de 50 passwords, quin tries? Suposes que el 1r. Després hauràs de configurar el programa segons ells et diuen. I escollir un password que tingui minúscules, majúscules i números!!
Uns dies més tard, esperes que ja t'hagi arribat la connexió de Deutsche Telekom a casa, per la que pagues 35€/mes, i que li dónin pel sac a la xarxa de la uni.

El resultat final de tot plegat: són les 12:30 del divendres, tens el projecte endarrerit i els deures d'alemany sense fer; 2 dies perduts, les cames lleugerament musculades de pujar i baixar escales a la biblio, un llibre sense llegir a casa (del que et sents ultra orgullosa), i una pregunta clau: de què està fet el cervell dels alemanys?

Curs d'immersió lingüística

2008-01-23T09:19:00.000Z

Avui he rebut la notificació que m'havia tocat una beca per a fer un curs d'immersió a l'anglès. És un curs intensiu de 40 hores, només una setmana, però t'envien a algun lloc d'Espanya per només 100€! Està prou bé, no? El curs és tot oral, res de gramàtica (yuhu!!!), i són grupets de només 5 o 6 persones amb un professor natiu.

Problema? Que està enfocat a estudiants universitaris, i bueno...ejem...seré la iaia del grup!! És més, si tot va bé ja hauré acabat la carrera (uff que fort sona, no?)!!

Doncs el cas és que s'ha de fer un test per internet, i després te'n fan un d'oral per comparar amb el d'internet (estem a Espanya...les trampes estan a l'ordre del dia i el gobierno no es tonto!!). Fora conyes, això també serà un problema per mi, perquè d'anglès escrit vaig prou bé, però quan em poso a parlar en anglès em surt en alemany!!!

I aquí ve el millor de tot: les destinacions! Jo volia anar a Madrid, Sevilla o Granada, la setmana del 7 a l'11 de Juliol, però... sorpresa!!! Sevilla i Granada estan complets! Aixi que, de primera opció he posat Madrid, però de segona opció, orientada pel Sigfrid (...) he posat A Coruña! Com em toqui anar-me'n a A Coruña n'hi haurà uns quants que riuran, jeje, jo entre ells.

Bueno, ara mateix, això és tot. Ja veurem on acabo al final... I ja veurem si no em faig un DNI fals on posi que sóc del 86 en comptes del 83!

Fa sol

2008-01-15T11:53:00.001Z

Amb molt temps de retard, i la vergonya que em fa tenir el blog tan abandonat...només volia escriure unes línies perquè fa sol.
Si si, fa sol, i no només això, sino que fa molts dies que fa sol! I fa bona temperatura!
I això, a Berlin, al gener, crec que és per celebrar-ho, no? Doncs la meva celebració personal és deixar-ho aquí plasmat!
Es continua fent de nit a les 16:30h, però és igual, perquè fa sol!

Ah, també volia aprofitar per posar un parell d'enllaços al blog: els fotologs de la Irene i de la Lara.
Felicitats a les dues per tenir uns fotologs tan xulos!

De Leipzig a Hamburg

2007-11-23T09:57:00.000Z

La setmana passada, amortitzant al màxim la gran troballa alemanya: "Schönes Wochenende ticket", vam anar a Leipzig. Vam anar-hi la Lara, el Jordi, el Sigfrid i jo. Leipzig és una ciutat molt cultural. Allà van néixer i viure molts compositors clàssics com Johann Sebastian Bach, Felix Mendelssohn i Robert Schumann.

Graffittis en una paret.

Després de la segona guerra mundial, la ciutat va passar a formar part de la DDR, i actualment s'estan acabant els treballs de renovació i reconstrucció que li estan donant un aspecte molt més actual.

A mi les esglésies no em diuen res en absolut, però la Nikolaikirche (església de Sant Nicolau) val molt la pena de visitar. A part de ser un dels llocs que van donar peu a la reunificació d'Alemanya (amb oracions que es van convertir en manifestacions pacífiques a la DDR), és una església luterana, i per tant, diferent a les esglésies a les que estem acostumats. Per dins, és molt maca.

Nikolaikirche per fora. El cartell parla a favor de la pau.

Bust de Johann Sebastian Bach, a dins l'església.

A part de tot això, Leipzig és bonic però a la vegada és molt comercial. Tots els llocs de visita obligada coincideixen amb els carrers peatonals on tot són botigues i centres comercials. Està bé veure aquesta ciutat, però si hagués de donar un consell a algú que vulgués anar a la Saxònia, li diria: vés a Dresden abans que a Leipzig.

Markt Platz, on estan preparant els mercadillos de Nadal.

Tots 4 en un dels passatges prenent un Glühwein.

El diumenge vam decidir anar als mercadillos de segona ma (Flohmarkts), i per canviar una mica i no anar al de Mauer Park, vam dir d'anar a Warschauer Strasse, a buscar-ne un del que la buddy (l'Alexia) ens n'havia parlat molt bé. Després de caminar com tontus, resulta que justament aquell diumenge era dia de descans dels Flohmarkts, i què vam fer? Doncs...un brunch!! jeje Ens vam ficar en un lloc que feien brunch, uns tradició alemanya, que sembla mentida que no hagi estat creada a Espanya, amb lo que ens agrada menjar per 2 duros! En realitat no és res més que un buffet lliure, però funciona per esmorzars i dinars i estàn realment boníssims! La gent s'ajunta amb els seus amics i van allà des de les 10 o 11 del mati a esmorzar, i es queden xerrant fins l'hora de dinar, i llavors dinen. I surten d'alla 3 o 4 hores més tard, i només pagues 8 o 9€!!

El dimecres, la buddy ens va voler ensenyar un carrer a la Lara i a mi (Alba, lástima que no estuvieras, pero tranqui que te vamos a llevar!!). Vam baixar a la parada de U2 "Nollendorf Platz", al barri de Schöneberg, i vam caminar carrer avall passant per tot de botiguetes super rares fins a arribar al "Bilderbuch", una cafeteria realment bonica! Està ambientada en una biblioteca, i per seure hi ha sofàs i alfombres, de manera t'hi sentis com a casa. Alguns fins i tot es treien les sabates per espatxurrar-se bé al sofa! Pots agafar un llibre i llegir-lo, emportar-te'l a casa i tornar-lo quan l'acabis, o canviar-lo per un altre. A Espanya es quedarien sense llibres a la setmana d'obrir el local, però aquí funciona perfectament. El que més em va cridar l'atenció, és que hi ha uns llibres que van recorrent el món sencer! Hi ha llibres de tot el mon, que la gent els ha deixat per canviar-los per un altre, i tenen escrits tots els països per on han passat... és molt interessant, fins i tot per a mi, que no estic massa feta per la lectura!

Mentre xerravem amb la buddy, em va comentar que hi ha una pel·lícula que és bon divertida, i quedarem un dia per veure-la. Per a tots aquells que com a mi us agradi en Daniel Brühl, quedeu-vos amb aquest títol: "Vaya con Dios". Va d'uns frares que no han sortit mai del seu convent, i quan han de sortir, al·lucinen amb tot el que veuen: un cotxe, una dona, una càmera de fotos...

Lidia, Montse i Gemma...vosaltres l'heu de veure en alemany eh!! jejeje

Aquest cap de setmana me'n vaig a Hamburg! Diuen que després de Berlin, és una de les ciutats més interessants d'Alemanya, per la vidilla que té.

Queda pendent pel pròxim post!!

Primeres nevades

2007-11-12T09:45:00.000Z

Bé, primer de tot, disculpar-me perquè als que viviu a Barcelona us vaig dir que us aniria a veure aquests dies que he baixat a casa, i no ho vaig fer!! Van ser pocs dies, i vaig fer moltes coses, però per Nadal ens veiem!

La tornada va ser agradable, tot i que mentre estava a Igualada, em vaig perdre la millor festa de la història, segons tothom, "la festa del tren".

Quin sentit té un dissabte a la nit, ficar-se tots els erasmus a un tren del ring, S-Bahn, i donar tota la volta a Berlin? Això pensava jo, però sembla ser que va ser la millor festa de tots els temps!

Espero que es repeteixi...

El passat divendres va venir la Irene, la novia del Leiton, amic i company de pis del Sigfrid. El dissabte al matí semblava que el sol començava a treure el nas, i se'ns va acudir d'anar a Alexanderplatz i pujar a la Fernsehturm (torre de televisió). És la torre més alta de Berlin, i té cúpula rodona amb una cafeteria giratòria a dalt de tot, des de la qual hi ha unes vistes impressionants de la ciutat. Però si no hi vas un dia que hi hagi bon temps, no veus res, clar.

A Charlottenburg brillava el sol quan ens vam ficar al metro, i quan vam sortir del metro a Alexanderplatz...sorpresa!!! Estava nevant!!!
Després de fer mitja hora de cua, quan vam arribar a la taquilla de la Fernsehturm vam veure un cartell que posava: "Zur Zeit haben wir keine Sicht", o el que és el mteix "en aquests moments no tenim cap visibilitat". I res, que vam donar mitja volta i ja hi anirem un altre dia.

Al vespre vam fer un sopar en el que cadascú havia de fer un plat o postre i entre tots ens ho menjàvem tot. Vam acabar tant tips que no ens podíem ni moure! Se'm va oblidar treure la càmera durant els primers plats, però us passo fotos dels postres...Les galetes de coco són meves! mmmhhh que bo tot! Alba, ese pedazo de Brownie estava para chuparse los dedos!

Irene, m'ha dit l'Albert, que volies la recepta, ahi va!
- 100 g mantega (no val margarina!)

- un rovell d'ou

- dos cullerades de sucre

- licors 43 (el secretito!)

- galetes tipus Maria però de les quadrades (nosaltres només en teníem de rodones, també serveix)

- llet calenta amb una mica de sucre

- coco ratllat

Fas una pasteta amb la mantega (si esta massa dura, al microones!), el rovell d'ou, el sucre i el licor 43, barrejant-ho tot fins que quedi homogeni. Farceixes dos galetes amb la pasteta aquesta. Les fiques un momentet a la llet calenta i després ho passes pel coco ratllat.

Voilà! Boníssim i fàcil!

Si ho fas amb xocolata en comptes de coco, ja em diràs què tal està!

Petonets gent!

No tenim sort!

2007-10-30T15:53:00.000Z

Últimament no hi ha manera! Sembla que hi hagi algú disposat a boicotejar-nos la festa!!

La festa erasmus de l'altre dia pintava molt i molt bé: tots els erasmus de Berlin estaven convidats (i els no erasmus també, clar!) i teniem entrada gratis fins....les 12!! Si si, aquesta gent comença les festes a les 10 de la nit, i l'entrada gratis dura fins les 12... van dues hores avançats respecte nosaltres!! Tot és adaptar-se...

Però el cas és que en arribar alla, com era d'esperar, hi havia hagut una espècie d'allau i el local estava tan ple que no deixaven entrar a ningú més.
Vam decidir anar a buscar un altre local, però els nostres esforços van ser en va, i vam acabar a un bar qualsevol prenent un colacao! jeje

S'ha d'admetre que no va estar pas tan malament, ja que quan la Lara i jo ens posem a xerrar, poden passar hores, i aquella nit estavem més cotorres que mai!
Ah, i la Barbara, una noia francesa, intentant pronunciar "carro" com si li anés la vida, va ser el punt culminant de la nit!

Us poso algunes fotos.

D'esquerra a dreta: Jordi, Lara, Pedro, Alba i Barbara.

Lluc, jo i Toni.

Lara, Alba, jo i Barbara.

Luca i Cyrielle.

I demà cap a Igualada!! yuhu!!!

Dresden i Wannsee

2007-10-21T18:18:00.001+01:00

Últimament he tingut molt abandonat el blog...però és que no tinc temps d'escriure! jeje excuses... Bé, doncs faré un petit resum de tot allò que he estat fent aquests dies.

Dresden

Fa uns dies la Lara, el Pedro, el Jordi i jo vam anar a Dresden. És una petita ciutat a 200km de Berlin, amb molta història i moltes coses boniques. De fet, és una ciutat preciosa!! Jo crec que per visitar, és fins i tot més maca que Berlin. El centre de Dresden és un cúmul d'edificis històrics, la majoria reformats després de la guerra ja que la ciutat va quedar totalment arrassada.

Una de les coses més importants és la Frauen Kirche. Aquesta església va quedar destrossada pels bombardejos i fins fa dos anys no han acabat de reconstruir-la. Per a la reconstrucció, han agafat les pedres que van quedar senceres després del bombardeig, i diuen que les han situat exactament allà on estaven. I aquelles que van quedar inutilitzables, les han fet noves. D'aquesta manera l'església sembla un mosaic de perdres ennegrides pel pas del temps, i pedres noves. És realment curiós.

El riu Elba divideix la ciutat en la "Altes Stadt" (ciutat vella) i la "Neues Stadt" (ciutat nova). Les vistes al voltant del riu són relament impressionants.
Per si us interessa, podeu visitar la pàgina http://www.dresden.de/.

Per cert, amb el "schönes wochenende", un ticket que serveix per viatjar per tota Alemanya, 5 persones durant un dia, vam anar i tornar per 8€ cadascú!! Yuhu!!

PD: les fotos de Dresden les penjaré quan la Lara me les passi!!

Wannsee

Algú ha sentit a parlar de la "platja de Berlin"? Doncs sí, existeix, i a més, està a 15 minuts de Berlin en tren! El riu Havel s'aixampla i es converteix en un immens llac, el Wannsee. A l'estiu, els berlinesos ho aprofiten per anar-se a banyar com si fos una platja. Imagineu-vos banyant-vos al mig del bosc, en un llac enorme al que no li veus el final, envoltat de camins i racons per perdre's i tot ple d'una vegetació frondosa... és una passada.

Vam anar amb les bicicletes, ja que hi ha molts camins per passejar, i vam arribar a la "Pfaueninsel" o illa dels paóns. Després d'agafar una mena de muntacàrregues que et porta a l'altra banda del riu, arribes a una illa on viuen només 2 o 3 persones, i centenars de paóns!

Vam fer un picnic allà per dinar, i després vam continuar amb les bicicletes fins a Potsdam, una altra ciutat realment impressionant, però d'això ja en parlaré un altre dia.

En aquella ocasió erem l'Alba, el Lluc, la Alessia (una noia italo-alemana), el Sigfrid i jo. L'excursió va ser molt bonica, i fins i tot va sortir el sol!!!

Ah, pels que us agradi la història, una dada: Wannsee va ser on va tenir lloc la "Wannsee Konferenz", en la qual els nazis van decidir el destí que aplicarien als jueus capturats. A partir d'allà es va iniciar la creació dels camps de concetració i les cambres de gas.
El següent enllaç us ho explica en espanyol: http://www.ghwk.de/.

Neighbours

2007-09-27T22:16:00.000+01:00

Per fi ha arribat el dia! Per fi he conegut els meus veïns! jeje Sembla una rucada, però en el meu pis la gent semblava que se'm resistia.
Volten molts russos-parlants (països diferents però tots parlen rus) i molts xinos, i molts paquistanesos (no sé d'on son, però ja els he batejat...), etc. El problema? Doncs que cadascú parlava només amb els que s'entenia. I mira que d'espanyols a Berlin n'hi ha per parar un tren eh?? Doncs al meu pis, ni un!! I clar, no és fàcil comunicar-se amb gent que parla rus, xino, indio...

La situació havia arribat a tal punt que semblavem tots uns raros, semblavem uns bordes i uns sosos...jo ho deia d'ells, però ells segur que també ho pensaven de mi!

Total, que avui en un moment, després de sopar han aparegut la bielorusa, el txec, la ucraïnesa i el brasileny, i en un pim pam, ens hem posat a xerrar tots com si tal cosa!! I no només xerrar, allò per cortesia, no... Resulta que són simpàtics, i de la conya! Ells parlen alemany unes 1000 vegades millor que jo, però ja va bé, que així es com s'aprèn!

Així que avui, que havia estat un dia gris, plujós, fred, avorrit i sense cap mena d'alegria, s'ha convertit en l'inici del que pot arribar a ser des d'una bona relació veïnal, fins a una possible amistat.

Entre la nova tele i els veïns, sembla que fins i tot a "cutrilandia" et pots sentir a gust!

A tope!!

2007-09-25T17:02:00.000+01:00

Doncs tal com li deia a la Gemma en resposta al seu últim comentari, aquí la vida és molt intensa, i realment es mereix un post. Porto 3 setmanes justes, i sembla que faci 3 mesos que estic aquí, de tantes coses com he fet!

La primera setmana vaig anar de vòlid per arreglar tota la paperassa burocràtica que has de fer si no vols semblar un il·legal (bueno, i per cobrar els 110€ de l'ajut alemany...ejem...).
Després dius: ara ens relaxarem i començarem a disfrutar una mica de la ciutat... i si et descuides no et quedarien hores ni per dormir!! Vaja que això de relaxar-me no s'ha complert fins el diumenge passat, l'únic dia que ha estat possible sopar i anar a dormir sense passar primer per un bar!!

Bé, tanta activitat necessita una explicació...s'ha de pensar que aquelles estones que passeu tots al sofa de casa veient la tele amb la manteta abans d'anar a dormir, aquí són impossibles! Entre altres coses perquè no hi ha sofà, no hi ha tele i amb prou feines hi ha manta! Així que per passar "el mal tràngol" no et queda més opció que quedar amb la gent...
És per això que aquí els dies són intensos, i les setmanes s'exprimeixen fins la última gota.

Avui mateix, en Jose (de Madrid) m'a dit d'anar a Friedrischhain a celebrar l'aniversari del Javi (València). Demà la Lara i el Lluc (catalans) m'han dit de quedar per sopar i anar al Mittwoch Club, un bar on sembla que fan festes bastant bones.
Però el millor de tot és el plan del cap de setmana, agafeu-vos fort: s'agafa un bus el divendres a la nit, que arriba a Copenague a la matinada. Dissabte i diumenge a Copenague i tornada a Berlin el dilluns a la matinada, gairebé empalmant amb el curs d'alemany (una mica mortífer)... I tot per 75€ (viatge i dormir)!!
Serà qüestió de rumiar-s'ho, oi?

El mite gavatxo

2007-09-24T19:08:00.000+01:00

Una cosa que m'ha sobtat molt últimament és el tema dels francesos. Aquesta gent que s'han guanyat la fama de ser uns estirats, uns arrogants, uns bordes, etc... Doncs el que jo he conegut aquí, que no són pas pocs, semblen fets d'una altra pasta. Són simpàtics, molt amables i t'ho pots arribar a passar molt bé amb ells!

Qui sap si és perquè estàn en un lloc estrany i per adaptar-se s'han hagut de transformar. Potser si els veiessim en la seva salsa, el que ara són somriures serien patades al cul!!

Sigui com sigui, vull deixar palès que no es pot generalitzar, i que els gavatxos en terra extrangera no són pas tant diferents a nosaltres.

Coses que van passant...

2007-09-14T13:42:00.000+01:00

Després de 10 dies a Berlin, sembla que hagi passat un mes, de tantes coses com hem fet!!

Cada diumenge fan un Flohmarkt, o mercat de segona ma, parada obligada pels erasmus que sempre anem pelats, i més si vols comprar una bicicleta. És un lloc impressionant de gran, i impressionant per les coses que es poden arribar a trobar! Des de les sabates velles de la iaia quan era jove, fins a bicicletes per 35€...com la que es va comprar el Sigfrid!

Ahir, com tots els dijous, a Berlin era dia de portes obertes als museus, i uns quants vam anar al Pergamon. Lo bo que té anar amb tanta gent és que sempre hi ha algun enteradillo, i ahir l'Èdgar ens va donar una gran classe d'antropologia i cultura grega, gràcies a la qual vam poder valorar el fet de no haver pagat un duro per entrar al museu!!

Després del museu vam anar al Tacheless a prendre algo. El Tacheless, fa uns anys, havia estat una casa ocupa, i està tot ple de graffittis i històries d'aquestes. Tal com podeu veure a la foto, a la paret de l'entrada hi ha escrit "Llibertat és nom de dona"...en català!!

Ara ja no és cap casa ocupa, sinó una espècie de centre cultural. Es fan exposicions, però la gent el coneix pel bar del segon pis, que a part que és molt i molt xulo, moltes vegades hi ha concerts. El dissabte passat hi havia un grupet que tocaven música de l'estil de The Strokes, i no fan pagar entrada!!
A més, el pati l'han omplert de sorra de platja i han muntat una mena de xiringuitos, que són una passada!

A la foto, d'esquerra a dreta: jo, Carmen, Toni, Borja i Sigfrid. Toni i Borja són de l'ETSEIB. La Carmen valenciana. I el pròxim dia us presento els altres guiris!!

Berlin Berlin

2007-09-08T16:01:00.000+01:00

Per fi!! Ja soc a Berlin, i per fi tinc internet a l'habitació i puc començar a actualitzar el blog!!

Uff si en tinc de coses per explicar...vaig arribar dimarts, fa 4 dies, i si hagués escrit el post el dia següent, us hauríeu pensat que estava a punt de suicidar-me!!

Vaig arribar feta pols, plovent, tot Berlin esta en obres i és un xou bastant gran caminar amb una maleta+portàtil+motxilla+bolso!! Un cop arribo aquí, resulta que l'habitació, que gaudeix d'un ampli finestral de punta a punta de la paret, no té cortines ni persianes!!! És més: no hi ha wifi (ni que estiguessim al Congo!!), i a sobre me'n dono compte que la mateixa clau que obre la meva habitació obre també totes les portes principals dels 12 edificis de la resi...

4 dies i moltes kilòmetres després, ja tinc cortines (la mongola del meu davant em va dir on comprar-ne de barates), ja tinc wifi (tal com em va dir el coreà, el xinès de sota meu em deixa connectar-me a la seva xarxa per 5€/mes), i hem pogut comprovar que la "clau mestra" ho obra tot excepte les altres habitacions (no em poden entrar, yuhu...).

Com podeu veure estic a "Asialand". El meu passadís es distribueix entre asiàtics, uns quants boliwoodienses, i algun europeu... la cuina és, si més no, curiosa d'olorar...

El primer dia vaig conèixer 8 o 9 persones entre catalans, mallorquins i una valenciana, i ara ens ajuntem els catalans Borja, Toni (que són de l'ETSEIB!!) i Èdgar (filòsof), i la Carmen, que és valenciana i també enginyera. I el Sigfrid i jo!!
Aquesta nit hem quedat per sopar a la resi i prendre algo por ahi, potser anirem a Prenzlauer Berg, un dels barris de moda de Berlin.

Qui té ganes d'un dia de platja?

2007-08-13T19:10:00.000+01:00

Ahir el Sigfrid i jo vam anar a la platja. A mi sempre m'ha agradat molt Sitges, la platja m'agradava molt i el poble en si el trobo interessant.
És un lloc on tot hi té cabuda, et pots trobar des del més potentat al més pelacanyes, des d'aquells que anomenariem "immigrants" fins aquells que en diuen "turistes dels bons", des de les gambes als conguitos, des de la Barbie siliconada amb tanga fins la vacona celulítica amb un banyador mes gran que uns llençols, i així fins un interminable etcètera de casos si més no curiosos...

Doncs resulta que allò que havia de ser un relaxant dia de platja va acabar sent un suicidi.
El panorama:
- Per la dreta, la meva tovallola estava a menys de 10 cm de la tovallola dels veins. Aquests veins, que al principi eren una pacífica família amb dos nens petits, van ser substituïts per una colla de iaies cridaneres que semblava que no havien vist una platja en la seva vida.
- A la nostra esquerra, una mica més enllà de les escombraries, una colla de sudamericans menjant paella drets amb plats de plàstic i posant-se de cerveses fins el mismissim cul (amb el conseqüent escàndol etílic).
- Pel darrere: com oblidar-nos dels venedors ambulants!! Aquells que posen el fil musical a la platja! Cada 5 minuts en passa un, ja que als típics de tota la vida que van amb la nevereta i venen cocacoles i patates, ara hem de sumar els que van amb les mantes i venen rellotges, ulleres de sol, collarets (...), i com no, les xines que fan massatges.
- I per si algú pensa que a l'aigua s'estava bé, només cal dir que hi havia bandera vermella, els socorristes, amb l'ajuda dels seus sorollosos pitos, havien reduït el tros per banyar-se (densitat de banyistes: 5 o 6 per m2) i l'aigua no devia estar a menys de 25ºC.

La pròxima vegada que vulgui anar a Sitges demano que algú em recordi l'existència de les piscines públiques!!

Visca l'orinal

2007-08-08T19:19:00.000+01:00

Bé, després de molt temps sense escriure res (no tinc vergonya...), doncs avui he rebut una carta que m'ha fet agafar ganes d'informar-vos novament del tema ERASMUS.
Resulta que ja tinc residència assignada!! Ue ue ue!! Ja era hora que em diguessin alguna cosa, ja em començava a desesperar...
Però tenia truc!! Sembla ser que tinc una habitació individual però el bany és compartit. I jo em pregunto: compartit entre quants? Entre 2 habitacions, o entre tot el passadís??
Sisi nois, resulta que als alemanys els mola el tema de pixar en comunitat. Deuen anhelar els temps en que els hippies se n'anaven a Eivissa a fumar porros i viure en comunes...

Què en serà de nosaltres quan ens agafi pipí a mitja nit?? Molt senzill: la solució passa per recuperar la gibrella de les iaies, allò que tenien a sóta el llit i cada matí buidàven al vàter, en fi, l'orinal.
Bé, això o anar de passeig cada vegada que es vulgui buidar la bufeta. Ep noies, i no us oblideu de pixar dretes (se'ns posaran els quàdriceps que ni en Ronaldo) q mai se sap qui hi ha anat abans que tu...

Rodamons

2007-07-11T08:10:00.000+01:00

Hi ha un tema curiós que últimament m'ha vingut al cap gràcies a l'Anna i l'Iztok.
Jo penso que tothom té dins seu una petita part de rodamons, però són poques les persones que ho acaben portant a terme. És com un somni, o una utopia, allò que tothom voldria fer però tots sóm conscients que és impossible ja sigui pels diners, pel temps, per la família, o perquè no tenim amb qui anar-hi.
I per no quedar-nos amb el mal gust de boca, acabem fent coses com els ERASMUS, estades d'estiu a altres països, viatges de ruta, passant per més d'una ciutat, etc.
Trobo de conya que la gent faci aquestes escapades, crec que és una experiència molt bona i com que normalment no duren massa temps, tendim a viure-ho més intensament i aprofitar-ho al màxim. I tornes a casa sentin-te nou i amb més energia que mai.

Bé, doncs tot això venia perquè conec una noia que ho ha aconseguit de ple. Durant la carrera no ha fet més que erasmus a diferents països, i des de que ha acabat, no ha parat de viatjar. Ha estat gairebé a tot el mon, visitant sempre països on la diferència cultural és el principal atractiu. Ara mateix ella i el seu xicot, l'Iztok, un noi esolvè, estan a l'Àsia, en una ruta que els portarà a diversos països com Xina, Tailàndia, etc.
A més, han tingut la gran idea de fer un blog del viatge i ja m'estan agafant ganes d'anar a la Xina!!
Us el passo perquè el visiteu si us interessa: http://www.travelblog.org/Asia/Thailand/Bangkok/blog-179697.html

No us han agafat ganes d'agafar la motxilla i veure món?? Jo on aniria és a l'Àfrica negra, amb les tribus! Qui m'acompanya?

Fes el que et dóni la gana!

2007-07-03T07:28:00.000+01:00

Heu pensat mai en fer una bogeria? En agafar-vos un cap de setmana i fer tot allò que mai heu fet perquè s'havia de quedar bé? En fer, per una vegada, el que voleu i res més que el que voleu!!
N'estic una mica tipa de que la meva vida sigui una cadena: estudiar+treballar durant el curs, treballar 8 hores durant les vacances, i tornar a estudiar+treballar. I si és possible, fent que empalmi tot a perfecció, que no em quedi ni un sol dia de descans entre les "vacances" de 8 hores de feina al dia, i el curs de la uni. Així es pot amortitzar fins la última hora perquè te la paguin a 6€.
Aquest estiu, per ser originals, treballo de dilluns a dissabte, i durant les primeres 2 setmanes de juliol estic en 2 feines alhora.
Jo crec que la gent em deu veure com la filla d'una teleserie americana, on tots son perfectes i exemplatrs i sempre fan el que han de fer, i a més ho fan perquè els agrada: que toca estudiar? Ens deixem la pell estudiant. Que arriba l'estiu? A donar-ho tot per un sou de 1000€.
Els "grans" pensen: l'Adela arribarà lluny, és responsable i no li fa mandra treballar ni llevar-se cada dia del món a les 6 del matí. És una persona com cal.

Doncs no senyors, no m'agrada treballar durant l'estiu, ni que sigui en la millor empresa d'enginyeria del món!! Però és que hi ha algun matat a qui li agradi no veure el sol en tot l'estiu?
I si m'hagués de servir per guanyar un bon sou...però en aquest país els bons sous algú els va tirar pel vàter fa molt temps!!
Així que aquest estiu me'l tornaré a passar dins de 4 parets per guanyar 2 duros, sí (crideu amb mi: pringada!). Però a partir de setembre penso agafar-me el meu "any sabàtic", i penso fer tot allò que no he pogut fer perquè havia de treballar, o havia de quedar be amb uns i amb altres, o no era políticament correcte.
Em penso desmadrar, i perquè no?? La joventut són 4 dies i les feines d'estiu ja me n'han pres prous. En un any disfrutaré el que m'he perdut en els últims estius, tot seguit!!

Espero que de tant en tant penseu en vosaltres, i ara que encara som joves i no tenim massa obligacions, fem per un cop a la vida el que ens dóni la reial gana!!

C'est finit

2007-06-26T07:55:00.000+01:00

Ei gent, que ja he acabat la carrera!! Bueno, casi...

S'han acabat els caps de setmana al punt G (aula d'estudi pavelló G, pels que no ho sàpiguen), s'han acabat els junys sense sol, els examens a 30ºC amb el "fil musical" de les taladradores de les obres del pati, s'han acabat les pràctiques de laboratori!!!

Per fi lliure!! Però també és veritat que trobaré a faltar moltes coses.
Els examens sí que són un pal, però a part d'això, l'època de la uni m'ha agradat. La vida són etapes i aquesta ha estat una de molt important i, en el fons, molt bonica.
Jo venia d'Igualada, de la que en deia "ciutat petita", on la vida és de color rosa i mai passa res... i vaig anar a viure Barcelona, amb la grata sorpresa que el 1r dia d'universitat ja em van robar el mòvil.
Però ara el primer que em vé al cap quan penso en aquests 6 anys és que he conegut gent diferent, he pogut fer coses diferents, sóc una persona una mica més curtida, i m'emporto molt bones vivències de tot plegat. Ah, i Igualada no és una "ciutat petita" és un poble amb totes les lletres!!!

- Coses per no oblidar:
· Viatge a Cuba!!!!
· Sopar del Paso
· Figueroles
· Sopar de fi de carrera (tot i que no va ser com el Paso...però va estar bé).
· Festes al Nick Havanna

- Coses per oblidar:
· Càlcul II i en Blasco!!!
· Treball de construccions
· Els examens de 4 hores en mini-pupitres de braç en els que no t'hi cap ni el full
· Els examens a 35ºC i suor de porcs, i les classes a les 8h a 10ºC amb l'anorac posat!!

-Coses curioses:
· Com vèiem als de 5è quan feiem 1r, i als de 1r quan feiem 5è!!

Les llistes serien molt llargues!!
Així que farem una cosa, les deixo obertes perquè cadascú posi en cada llista el que cregui (cadascú de la seva uni, clar).

I no puc acabar el post sense comentar una veritat com un temple: nenes de la uni, us trobaré a faltar! Laura, Cris, Gemma, Núria i Lili, i també a la Laia i a la Xisca tot i que les he vist poc ultimament.
Espero que no perdem el contacte i us desitjo molta sort a totes!

Decepció barcelonina (que fort!)

2007-06-18T07:56:00.000+01:00

Hola gent!!
Ja feia dies que se'm reclamava un nou post, i davant de la notícia que m'ha donat el Sr Cuní aquest matí, no m'he pogut resistir a escriure això.
Sabeu aquells acudits dels "colmos" de quan érem petits? Doncs sembla que algú tenia ganes que es fessin realitat, i han aconseguit que Barcelona, declarada "ciutat antitaurina", torni a tenir corrides de toros!! Jo en diria el colmo de les incongruències...

Algú em pot explicar on està el sentit comú d'aquesta pràctica? Què aporta a la societat? És a dir, demano que algú sigui capaç d'explicar-me quina és la part positiva de torturar i matar un animal!! Home, potser és que sóc una mica curta, no ho sé, però per molt que ho intento, jo no li trobo res de bo...

Des de la perspectiva més objectiva possible, la única cosa que veig és 19000 persones a la Monumental aplaudint mentre un paio vestit amb uns pantalons apretats i una torereta daurada (que sembla sortit del dia de l'orgullo gay) li va clavant punxes a un pobre animal espantat.
Pero el millor de tot arriba al final, quan aquest personatge acaba amb el pobre toro a cop d'espasa. En aquest moment la plaça s'omple d'orgull perquè un pringat ha matat un toro, un brau, un animal que pesa 5 vegades més que ell, i que té dues banyes enormes!! Ostres tu, si que és valent aquest torero, oi??
Doncs ssshhht! No ho digueu a ningú, però jo us explicaré un secret: resulta que al toro, el tenen tancat durant dies en un correló a les fosques i gairebé sense aigua ni menjar, perquè quan surti a la plaça estigui aturdit i desorientat. De fet, no és difícil de veure com es tambaleja d'un costat a l'altre i a vegades perd l'equilibri.

En definitiva, tot és una gran hipocresia, una gran ridiculesa...no només ataquen un animal pel sol fet de ser més gran, negre, i tenir més banyes que ells (o no...), sinó que a més se senten orgullosos de poder-lo matar mentre estar aturdit i desorientat.

I per això, en aquest aspecte tinc una opinió molt clara: per mi les corrides de toros són una cosa del passat, una tradició que recorda als temps en els que la societat vivia a les cabernes. Actualment, aquelles persones que encara dónen suport a aquesta pràctica, jo els considero incults. I d'una incultura extrema, ja que no me'n sé avenir que una persona amb la cultura que aporta la societat i forma de vida actuals, sigui capaç de veure això com una cosa normal, i no com una atrocitat.

I el fet és sorprenent, ja que ahir a la Monumental, a part dels paràsits residuals com la duquesa de alba (a aquesta un dia l'haurien de vestir de toro i deixar-la anar al mig de la plaça), hi havia gent que va de "progre", d'anticonservadurisme, i que es declaren a favor de l'evolució i la cultura, com en Joaquin Sabina i en Joan Manel Serrat.

Aquests dos acaben de demostrar que la seva hipocresia arriba a límits inhòspids, però el tema esta en que ells només són un petit reflex d'un gran problema.
I jo em pegunto, on ha arribat una societat suposadament evolucionada, si aquelles persones que es consideren més progressistes no són capaces de condemnar una tradició bàrbara?

Jo pensava que era cosa de l'Espanya profunda, però, senyors, quina decepció tan gran, veure que a Barcelona encara hi ha la mentalitat de fa 50 anys. Quina decepció veure gent aplaudint davant una tortura!! Quina decepció que aquesta animalada es subvencioni amb els nostres impostos! I quina decepció veure que per molt avançats que ens creguem (ciutat antitaurina, juas juas) les coses, en aquest país, no canvien.

Us proposo a tots que deixeu les vostres opinions sobre aquest tema!!!
Fins la pròxima!

Ja tinc blog!!

2007-06-09T20:06:00.001+01:00

Benvinguts a tots!

Sóc l'Adela, visc a Igualada i estic acabant la carrera. De fet, avui és un dia per ser oblidat perquè porto tot el dia tancada a casa estudiant... però vet aquí, quan aprovi aquests examens, direm d'una vegada per totes, adios muy buenas a l'ETSEIB!!
Veuré que el sol surt cada dia, que al carrer encara hi ha vida... I descobriré que els mesos de Gener i Juny també tenen caps de setmana!! És més, anar a la platja al Juny, deixarà de ser una utopia!!

Bé, tot això ho dic per una senzilla raó: al Setembre me'n vaig a Berlín d'ERASMUS a fer el projecte de fi de carrera.
I aquest blog ha nascut amb la intenció de poder compartir tot allò que experimenta, sent i li passa pel cap a una igualadina d'erasmus a Berlin.

És clar que aquest no és l'únic objectiu! També ha de ser una manera de no "perdre'ns la pista", de mantenir el contacte.
Entre tots hem de fer que amb cada post i cada comentari ens sentim com en un bar, prenent un cafè junts, i xerrant com si tal cosa. Perquè en definitiva, aquest blog sigui una altra conversa de cafè.

En fi, dit això només em queda animar-vos a tots a participar activament en cada post, amb els vostres comentaris i suggerències, i tot allò que us vingui al cap! Vinga, no sigueu tímids!!

Chin chin, i fins la pròxima!